27N. Han passat ja dos mesos des del 27S. I el més calent, a l’aigüera. Havia de ser una legislatura diferent i ningú no pot negar que ho està sent. La primera legislatura amb una majoria absoluta de diputats independentistes. La primera en què després de dues votacions d’investidura no s’ha pogut escollir el nou president. La primera en què un candidat a la presidència es compromet abans de ser escollit a sotmetre’s a una moció de confiança en un termini de deu mesos. Havia de ser, a més, la primera legislatura que tingués només 18 mesos de durada, però a l’hora de la veritat corre el perill de ser la primera que duri només sis mesos. I així serà si el 10 de gener no hi ha designat un nou president. Aleshores, el Parlament, per primer cop, quedaria dissolt de manera automàtica, i es convocarien eleccions per al mes de març. Massa novetats, fins i tot per a una legislatura que aspira a ser constituent.

Res de presidència col·legiada

El darrer episodi es va viure ahir. Les informacions sobre la possibilitat que s’acordés una presidència col·legiada al capdavant del Govern, van provocar una crisi a Junts pel Sí, que va replicar amb una nota de premsa. Per “clarificar i explicar de primera mà” les notícies publicades, es deia textualment.

Quan Junts pel Sí va fer pública la nota, feia hores que les especulacions corrien en totes direccions. Eren dos quarts de tres quan va arribar el comunicat, consensuat per totes les parts via telefònica. Junt amb el comunicat, la proposta de decret on es desplega i detalla l’esquema de govern, distribuït en quatre comissions delegades, que l’aspirant a la presidència, Artur Mas, havia esbossat en el segon ple d’investidura. Tot plegat coordinat per algun òrgan específic. Però, res de presidència col·legiada.

No obstant això, amb tantes hores atapeïdes de rumors hi ha haver temps per a tot. Fins i tot perquè el candidat de Democràcia i Llibertat al Congrés, Francesc Homs, confirmés la notícia després desmentida, i perquè els representants de l’oposició critiquessin el “teatre”, segons la ciutadana Inés Arrimadas, o el Black Friday –“quatre presidents pel preu d’un”– en versió del socialista Miquel Iceta.

Viure perillosament i fer-se gran

Al final, però, va ser un dia més. Un més d’aquests dos mesos que Junts pel Sí ha viscut perillosament i en què la CUP s’ha hagut de fer gran. Els cupaires han après com poden ser de perilloses les entrevistes i declaracions públiques –i van haver de decretar una apagada informativa. Han après també com poden arribar a turmentar les pressions.

Pel mig, el 9 de novembre, l’aprovació de la resolució independentista pactada entre JxSí i la CUP, va forçar la convocatòria d’un ple hores abans de dur a terme el primer debat d’investidura –una altra de les novetats d’aquesta legislatura–; va obligar a tirar endavant el tràmit quan el PP encara no tenia constituït el seu grup parlamentari, en una darrera maniobra de filibusterisme; i  va servir de porta d’entrada del Tribunal Constitucional en aquest sainet parlamentari. Precisament, ahir al vespre, el Parlament va enviar a Madrid les al·legacions per respondre la decisió del TC, que suspèn la resolució i admet a tràmit el recurs del Govern espanyol.

Tensió a CDC

I els temps es van consumint. Es va consumir el calendari abans de constituir el Parlament. Es va tornar a consumir per convocar el primer ple d’investidura. “Torni dijous”, va aconsellar el cupaire Antonio Baños. I dos dies després, Mas va tornar. La nit abans havia explicat als diputats de la CUP al Palau de la Generalitat la seva proposta per descentralitzar el govern –la mateixa que ahir es va detallar– i va anunciar que se sotmetria a una moció de confiança en 10 mesos. La magnitud del rebuig no va arribar fins l’endemà, el mateix dia de la votació. Aquell mateix matí, el candidat va saber que la seva oferta no mereixeria ni el gest d’una abstenció. Desolació entre els diputats de JxSí.

Paral·lelament, les cessions a la CUP amb la resolució independentista han fet saltar pels aires els darrers ressorts de Convergència. Ha transcendit la tensió al Govern i la tensió al partit. Tot plegat, junt amb noves envestides de les operacions per suposada corrupció en una formació que es confessa esgotada, ha portat a l’anunci del final del CDC. El compte enrere es va posar en marxa diumenge passat, just a les portes d’una campanya electoral per a les eleccions al Congrés el 20D, un nou ingredient que irromp en un escenari que bull.

ERC espera

Mentrestant, ERC s’ho mira i observa. Els qui esperaven que la formació republicana trenqués JxSí, com el cupaire Benet Salellas, han errat el tret. Si hi ha govern, Oriol Junqueras serà el republicà amb més poder des de la restauració de la Generalitat, vicepresident del conjunt del Govern, amb el control de la comissió tècnica i la presidència de la comissió delegada d’Economia. Si no hi ha Govern, ningú no podrà dir que ha estat per culpa d’ERC. Els republicans, a la fi, s’hauran tret l’espina del tripartit.

La setmana passada, després de dies i dies d’especulacions, Junqueras va dir que el candidat d’ERC és Artur Mas. De sobte, les especulacions sobre el nom del candidat es van tallar d’arrel. L'entesa entre el líder de CDC i el líder d'Esquerra, asseguren que a hores d'ara és absoluta.

Total, dos mesos. Faltes un mes i tretze dies perquè el temps s’esgoti definitivament. És el temps que queda a JxSí i la CUP per decidir. I aquest cap de setmana, més...