Fa anys que Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, 1963) denuncia la política d’infraestructures del Govern espanyol en relació a Catalunya i dissecciona els conflictes polítics amb l’Estat. És per això que, després d’haver ocupat un escó al Congrés l’any 2000 sota les sigles del PSC, aquest doctor en economia per la UB i màster per la Universitat de Chicago, prendrà avui possessió de l’acta de diputat per JxSí. Bel parla tan ràpid que les paraules s'encavalquen, però ni la velocitat ni el seu contundent accent fan perdre claredat a l'aposta indiscutible per respectar el compromís de fer Mas president.

Quantes vegades s’ha penedit ja d’haver-se presentat amb la llista de Junts pel Sí? Al revés! Vaig haver de racionalitzar tant el fet d’acceptar que és pràcticament impossible que me’n pugui penedir.

La campanya va funcionar bé? Aquesta campanya justifica sobradament la decisió d’haver acceptat el compromís. Només la campanya en si li dóna sentit a tot.

El resultat se l’esperava? La necessitat d’un segon grup amb participació activa per investir el candidat era un escenari que em semblava probable.

Aquest escenari obliga la CUP a decidir si està disposada a investir Artur Mas... Quan un compromís electoral és molt clar, ja sigui votar el teu candidat o no votar-ne un altre, estem tots en la mateixa situació de radicalitat democràtica. Hi ha una segona qüestió, però, de legitimitat democràtica: la major part de la gent pensa que 1.620.000 vots és més que 330.000. Sempre des de la premissa que cada vot val igual. I hi ha una tercera reflexió: les excomunicacions personals són una cosa eclesial. Son les esglésies les que excomuniquen persones, però no és propi de la política pública anatematitzar persones. Una mica sí m’ha sorprès aquesta aproximació religiosa a la política pública.

Germà Bel

Es pot plantejar JxSí renunciar a fer Artur Mas president? És una línia roja per a JxSi. Ningú mai, i ho hem debatut un parell de cops, s’ha expressat en contra que no trencarem sota cap circumstància el nostre compromís i no entrarem en una qüestió religiosa.

Pot ser una solució Neus Munté? Sí. Hi ha 62 diputats al grup de JxSí que podrien ser una solució. El problema és que nosaltres no construirem una república cívica sobre un cor trencat, sobre un cor podrit que és el trencament del compromís amb els nostres electors. El nom de la persona és indiferent. És una qüestió de radicalitat democràtica. En aquest moment el nom és Artur Mas, però no és un tema de la persona, és el que han votat 1.620.000 persones sabent que era la nostra proposta. El que no farem és trair la nostra proposta. No construirem la nostra república cívica sobre bases corcades.

Però la CUP també té un compromís que és no fer Mas president... Quan tu fas un compromís que excomunica una persona has de valorar. Compartim la radicalitat democràtica, però no sé si tenim igual visió de la legitimitat democràtica. Aquest és el repte que té la CUP damunt la taula: si una excomunicació personal, un anatema personal, és més important que la independència.

L’alternativa és convocar eleccions, si no és possible un acord. Jo en aquest moment no diria que sigui una alternativa. Estic convençut que al final, com tots tenim clar què volem fer, trobarem les formes com fer-ho. Ningú desitja noves eleccions, si més no a JxSí. També és veritat que mai ningú ha de témer el pronunciament dels electors. La democràcia és la principal força de la gent que volem crear un Estat independent. Però estic convençut que arribarem a un acord també en el qui.

Això vol dir que la CUP cedirà? Vol dir que arribarem a un acord si estem en un procés de política pública i no un procés parareligiós, d’excomunions personals.

Una solució podria ser buscar un altre càrrec per a Mas? Els ciutadans de Catalunya ens demanen que no fem política barroca, ni política manierista italiana. En els acords que farem amb la CUP s’entendrà molt bé tot i no generaran confusió.

Però s’està parlant de diferents possibilitats en les negociacions per donar-li un paper que no sigui la presidència, cap podria ser adequada? No puc pronunciar-me sobre les opcions plantejades perquè no les conec. No han transcendit públicament. Excepte la presidència coral, que no és que m’hagi semblat bé o malament a mi sinó que la mateixa CUP ha reconegut que era per sortir del pas.

Si no fos possible acord i s’haguessin de tornar a convocar eleccions, es pot tornar a reeditar JxSí? Segur que s’arribarà a un acord. Quasi cap elector, excepte electors extremadament ideologitzats, molt religiosos, entendrien que se supedités el projecte de crear un estat independent a una excomunió personal.

I en les eleccions generals veuria convenient una llista transversal? Sí. Crec que la solució més operativa, a títol personal, seria una llista amplia –no necessàriament la marca JxSí, que es va fer per a una altra cosa– que ocupés el màxim de poder possible. Per què? En principi per evitar que el tinguin altres que l’usaran contra el procés català. Només això ja li dóna un sentit.

Vostè que fa una valoració tan positiva de la candidatura JxSí, creu que s’hauria d’imitar la mateixa fórmula? Una gran diferència entre les dues candidatures, és que la del 27S, a més de posar en marxa el full de ruta cap a la independència, havia de governar el dia a dia. En el cas de les generals està fora de qualsevol escenari que una candidatura hagués d’assumir responsabilitats de govern. Per tant no té per què ser idèntica perquè els objectius no són idèntics.

Pensa en una candidatura sense partits? No he pensat tant. Tinc molt clar que s’hi ha d’anar. I trobaran com, si decideixen fer-ho. Per un motiu també tàctic: una participació així permet minimitzar les àrees de confrontació ideològica i perquè en termes d’assignació d’escons, l’agregació de partits en unes generals, té encara molt més impacte que a les eleccions autonòmiques. En aquestes coses s’ha de ser resultadista. Si es pot contribuir a que no hi hagi una majoria absoluta al Senat és millor, si es pot dificultar una majoria absoluta de dos partits al Congrés de diputats, és millor. Com més força pots assolir tu i menys en té l’altre, més probabilitat d’èxit tens.

Aquesta setmana s’ha produït una operació policial contra la seu de CDC. Com afectarà les negociacions? La CUP ha admès que aquests temes impedeixen acord... Jo entendria des de fora la idea que una organització, les CUP en aquest cas, no pugui pactar amb un partit que li passa això, però excomulgar una persona... Entendria que diguessin: no podem pactar amb els diputats de CDC. No ho comprendria perquè ja hi va haver un registre el setembre i tots sabem què hi ha i per què. Però ho respectaria. Ara, fer un boc expiatori, és el que no entenc. Això és religió, no política pública.

I al grup de JxSí l'afecten aquestes situacions? La posició de JxSí és unànime en aquest sentit.

No li pot resultar difícil a ERC? JxSí no és una coalició de partits, és una candidatura on hi ha 62 persones electes, algunes són d’ERC, algunes de CDC i 11 no tenen filiació. JxSí és un grup parlamentari no un Frankenstein, quan va a negociar hi ha dos parts: CUP i JxSí. En el grup no hi ha cap discrepància.

Per tant, no té efecte intern? No. No veig per què l’hauria de tenir.

També pensa que no és casual que passi ara? Tots sabem que no és casual. Jo tinc un estudi acadèmic amb una mostra de més de 900 d’Ajuntaments d’Espanya en privatització de serveis d’aigua que mostra que de forma sistemàtica, estadísticament significativa, els ajuntaments del PP contracten FCC i també sabem, per actes públiques, que FCC és el segon màxim donant de diners al PP. Però aquests ajuntaments no han sigut intervinguts. Tots sabem què està passant. No hi ha res casual. Quina informació ha canviat?

Vol dir que als ciutadans tampoc no els afecta aquesta situació? Crec que sobretot afecta la gent que se sent més pròxima a CDC. Els qui no tenim una afectació personal sabem perfectament que en el passat hi ha hagut comissions i que les comissions van acabar amb la llei de finançament de partits. Avui ficar un diner a un partit és legal. Es va legalitzar! És una tonteria dir que cal trobar una associació entre un partit i una empresa. Això ho fa la Faes amb empreses que fa obres de l’AVE i al PSOE, també. Però no els intervenen. Crec que s’hauria de prohibir les donacions d’empreses que tinguin tractes amb l’administració, però el fet és que són legals.

Artur Mas ha parlat de caça major... Les paraules són d’ell. Jo crec que hi ha una utilització política i institucional. Ho entenc. Els estats es defensen amb els instruments que tenen i els estats podrits com l’Estat espanyol usa instruments d’aquests tipus que no utilitzaria un Estat amb més cultura democràtica. És un estat degradat que ha intentat degradar processos electorals com el de les eleccions de 2012. Va ser un intent claríssim d’alterar un procés electoral amb mentires. El que no pots és esperar que no facin aquesta mena de coses perquè altres coses no estan al seu menú de possibilitats.

Fotos: Sergi Alcàzar