L'extresorer del PP Luis Bárcenas ha defensat aquest dimarts que mai no va declarar els diners que tenia en comptes fora d'Espanya perquè volia conservar-lo com un "fons de pensions".

Durant la seva segona jornada de declaració davant del tribunal de l'Audiència Nacional encarregat de jutjar la primera època d'activitats de la trama Gürtel (1999-2005), el que fos gerent dels populars, que s'enfronta a una petició fiscal de 42 anys i mig de presó, ha començat a respondre al bloc de preguntes relacionat amb els seus ingressos a l'estranger.

Ha explicat a la fiscal Concepción Sabadell que els diners que va dipositar en dos comptes a Suïssa a partir de 1988 procedien de "transaccions amb no residents espanyols". Els fons "no estaven declarats, perquè els diners eren d'operacions que realitzava fora i volia tenir-lo fora i no el declarava a Espanya", ha estat la seva explicació davant de les reiterades preguntes del Ministeri Públic sobre la seva falta de tributació.

Segons ha concretat, abans de dirigir-se a Suïssa, va obrir el 1986 un compte a Puerto Rico on va dipositar els ingressos d'operacions realitzades entre els Estats Units i Alemanya. El primer compte al país helvètic el va obrir el 1988 a Private Bank i un any més tard -i no el 1994 "com diuen els informes" que obren en el sumari, ha indicat- quan traspassa els fons a Dresdner Bank.

Ha postil·lat que, des d'aquell moment i per "circumstàncies personals", té dos comptes a Suïssa, en el Dresdner i en el Banque Suisse Italienne (BSI).

Només tenen comptes a Suïssa

No obstant això, ha apuntat que l'any 2000 decideix traspassar els fons del BSI al Lombard Odier quan coneix els responsables de l'última entitat financera. "No he tingut comptes en altres països que no fos a Suïssa", ha destacat.

També ha afirmat que va fer una declaració tributària especial el setembre del 2012 per regularitzar la seva situació, una vegada que l'Audiència Nacional sol·licita la primera comissió rogatòria a les autoritats helvètiques. "A partir d'això no amago res", ha agregat.

Rosalia Iglesias

Sabadell l'ha inquirit sobre el motiu pel qual la seva dona Rosalía Iglesias, també acusada en aquesta causa, i el seu germà Juan Carlos apareixen com autoritzats en els comptes. Bárcenas ha constatat que només els va facilitar la cartolina de firma perquè plasmessin la seva rúbrica i que no els va informar d'on eren exactament aquests comptes.

Segons ha dit, ho va fer amb la intenció que poguessin accedir als diners en el cas que ell morís i ha destacat que la seva parella firmava el que li deia sense "plantejar cap problema" per confiança encara que el document estigués en francès.

Bárcenas –que ha concretat que sempre viatjava a Suïssa amb avió–, ha defensat que mai no va provocar perjudici a la Hisenda Pública perquè, després d'aquesta regulació en va realitzar una altra de retroactiva i fora de termini en què va incloure els ingressos de la seva societat de cartera de valors, Tesedul, relatius al 2011 i va abonar per ells 350.000 euros al fisc.

Gestió de fons de tercers

Així mateix, Bárcenas ha subratllat que entre 1998 i 2005 els comptes sempre han estat al seu nom i que els bancs l'han tingut identificat a ell com a client. Va ser el 2005 quan va decidir constituir la fundació Sinequanon per poder gestionar els fons de terceres persones d'inversions iberoamericanes.

A causa que aquests clients no es fiaven que els fons es trobessin en el compte personal de Bárcenas, l'extresorer popular va comentar al Lombard Odier la necessitat de crear una societat per gestionar aquests fons que "no eren meus". Ha afirmat que va ser el banc suís el que li va aconsellar que en comptes d'una societat, constituís una fundació, a causa que, per llavors, era senador per Cantàbria i "tenia qualificació de Persona Exposada Políticament (PEP)".

Així podria tenir capacitat de gestió dels fons, ha asseverat davant de les preguntes de la fiscal. Després d'explicar el motiu pel qual es van traspassar els fons del seu compte personal per a la formació de la fundació Sinequanon, Bárcenas ha insistit que "no hi ha ocultació de res".

"Família Reial"

"No és una societat pantalla, en tot cas és una societat cortineta perquè se'm veu perfectament", ha prosseguit. Segons ha indicat, va fer servir per crear la Fundació un despatx subsidiari del banc suís Lombard Odier, Favona SA, "que també utilitza part de la Família Reial".

De fet, ha assenyalat que el seu "nivell de transparència era tan gran que els dos bancs es comunicaven la informació". Això ho ha dit en assegurar que desconeix els motius pels quals en el Lombard Odier no se li reflecteix com PEP, doncs, segons ha afirmat, va comunicar al banc helvètic en una conversa informal durant un dinar que havia estat nomenat senador l'any 2004.

Bárcenas ha explicat que els seus clients li expressen el 2008 el seu desig de retirar els fons dipositats. El motiu és la caiguda de la Borsa i no l'obertura del procediment en contra seu, ja que "no tenien manera de saber-ho en aquell moment.

Aquell mateix any, segons ha explicat, va tornar el principal dipositat de forma íntegra. La rendibilitat de les inversions li va ser lliurada als clients dos anys després, ha dit.

Una vegada més, Bárcenas ha exculpat la seva esposa de conèixer els seus negocis: "Rosalía no tenia cap poder en la fundació. La meva esposa firmava on jo deia que firmés, difícilment coneixia els comptes d'Espanya i molt menys les de fora, perquè mai li ho vaig comentar", ha emfatitzat.

Bárcenas també ha fet referència als inicis de la investigació en contra seu en mans del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. S'ha referit a la seva condició com a aforat i a un episodi que li va conduir a remetre una carta de queixa al llavors president del Senat Javier Rojo després que el porter del seu domicili li comuniqués que la policia havia intentat entrar a casa seva.

Senador de negocis a Moscou

"Era vostè present en aquell incident?", li ha preguntat la fiscal el que vostè ha respost: "No, precisament estava fent negocis a Moscou".

D'aquella etapa com a senador que va acompanyar els inicis del procediment sobre la trama Gürtel, Bárcenas ha recordat la intensa preocupació i les pressions a què es va veure sotmès al si del PP. "Hi havia hiperpreocupado", ha admès en un punt.

No obstant això, l'extresorer ha restat importància al fet que en aquells moments documents interns del banc parlessin de "dissensions en el PP" després que el cridés per advertir-los de la investigació judicial. Per Bárcenas les circumstàncies de la seva cartera de valors no tenen res a veure amb el Partit Popular.

També ha negat que concedís a Iván Yañez poders a conseqüència de la investigació i ha precisat que el 12 de febrer del 2009 -coincidint amb l'esclat del 'cas Gürtel- li va demanar que es desplacés a Suïssa en nom seu però perquè es fes una idea de l'estat de la seva cartera de valors. La coincidència de dates és "casualitat i no causalitat", segons ha contestat l'extresorer.