L’expresident del Govern espanyol i del Partit Popular, José María Aznar, ha culminat aquest dimarts el procés de confrontació creixent que feia anys venia gestant cap al seu successor, Mariano Rajoy. Aznar ha renunciat a la presidència d’honor del seu partit, tot i que ha anunciat que mantindrà la militància a la formació. El gest arriba el mateix dia en què el secretari d'organització, Fernando Martínez Maíllo, presentava a Génova la ponència política, és a dir, la forma per escollir orgànicament el futur líder, i els principis d'ideologia i programa. 

Fonts del govern espanyol han explicat a El Nacional que no creuen que el proper congrés del partit, els dies 10, 11 i 12 de febrer, tingui a veure amb la decisió d'Aznar, però que igualment "l'haurà d'explicar". El propi Maíllo havia dit hores abans que l'expresident d'Honor no necessitava ser convidat a la reunió, perquè el seu estatus li permetia anar-hi. Ara bé, l'argument d'Aznar per deixar la presidència d'honor és que no és possible de compatibilitzar el càrrec amb ser president d'un òrgan independent. Això passa perquè Faes i el PP es van desvincular fa uns dies, definitivament.

De forma silenciosa, la decisió ha arribat en un dia de molta activitat parlamentària. Als passadissos del Congrés, l'expresident del Congrés, Jesús Posada, diu que és "coherent" la decisió, i la vicesecretària d'Estudis del PP, Andrea Levy, ha demant als del Parlament de respectar-lo, perquè per molta gent del PP "seguirà sent un referent, i d'una manera o altra seguirà vinculat del partit". I al Senat, Pedro Sanz n'ha reconegut la trajectòria, però ha insinuat que els temps que ha tocat viure a Rajoy són més convulsos. "Tota la resta és aigua passada" ha reblat.

L'Operació Diàleg

Precisament, la renúncia d'Aznar ha estat comunicada a Rajoy per carta, i també a través d'una trucada, en un moment en què les relacions entre PP i Faes estaven tocades de mort. El motiu: l'Operació Diàleg i l'article profundament crític que el mateix expresident va escriure en relació amb la tasca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Aznar es revoltava contra les paraules de Santamaría en una ràdio dies abans, on denunciava que havia estat un "error" que PP i PSOE no haguessin arribat a un acord amb l'Estatut de Catalunya, abans de tombar-lo.

Indignat, l'expresident va recordar que el mateix Rajoy va participar activament en la recollida de firmes, que van permetre que més tard el Tribunal Constitucional deixés sense efecte la llei marc catalana. Aquesta sempre ha estat considerada com un punt d'inflexió en les relacions entre Moncloa i Generalitat, i que va atiar la puixança del procés sobiranista. Però a parer d'Aznar, s'hauria fet una tasca raonada, perquè l'Estatut presentava "símptomes d'inconstitucionalitat". "No hauria de prescindir-se d'una història recent" deia, sobre la vicepresidenta. 

Front l'atac a la seva mà dreta, Rajoy va demanar al PP "no fer soroll" amb el tema, segons fonts properes a president. El malestar es preveia creixent, però tothom va tancar files. Rajoy va guardar silenci aquell mateix dia. "Res a dir" van ser les seves paraules. Però entre passadissos del Congrés, membres del PP es queixaven. "A què ve ara aquesta crítica?" deien, considerant que la "guitza" que els feia Aznar era innecessària. Al seu parer, l'Operació de Santamaría era l'única via per desencallar la situació amb Catalunya.

La carta, reproduïda a la web de l'expresident d'honor del PP, és la següent:

Barberà, Montoro, investidura

Catalunya era només l'excusa d'un llarg historial de retrets per part d'Aznar a Rajoy. El precedent anterior va ser fa unes setmanes, quan l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, va morir d'un atac al cor en un hotel madrileny 48 hores després d'haver declarat al Tribunal Suprem per un presumpte cas de corrupció. La circumstància es va produir després que hagués hagut de deixar "el partit al qual havia dedicat tota la seva vida", com denunciava Aznar en una carta. L'expresident lamentava que això fos a instàncies dels retrets dels seus companys, que l'haurien deixat sola.

La situació d'ingovernabilitat a Espanya també va ser motiu de queixa. Fa uns mesos, ell i Rajoy van coincidir en un seminari de l'escriptor Vargas Llosa, on gairebé no es van ni mirar. Aleshores, l'expresident d'Honor va afirmar que calia deixar pas "als nous lideratges, capaços d'exercir una tracció social, moral i política a l'altura dels desafiaments". No va ser una al·lusió directa al seu successor, però la cita venia després que els populars haguessin perdut 3'6 milions de vots i Rajoy hagués rebutjat anar a la investidura.

A més de críticar Santamaría, Aznar també ho va fer amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Sobre Montoro, va anunciar que volia denunciar l'Agència Tributària per revelació de dades. Això va passar després de publicar-se que l'organisme li va fer una comprovació fiscal, per defensar així el dret de confidencialitat que assisteix a tot contribuent. Inclús, l'expresident va lamentar en una ocasió la política econòmica, afirmant que calien més "disciplina fiscal" i reducció de la despesa pública. En canvi, Montoro ha apujat els impostos enguany, de nou.