Quan l’expresident Artur Mas, amant de les metàfores marineres, va voler descriure el procés independentista com un viatge cap a Ítaca, possiblement no sospitava la magnitud de la tempesta que acabaria concentrant al voltant de la seva persona.

A les causes obertes arran del procés participatiu del 9-N i la pluja de dossiers cuinats a l’Operació Catalunya, ara s’hi ha afegit l'obertura del judici pel Cas Palau, sobre suposat finançament il·legal de CDC. Aquesta setmana, les dures acusacions de Fèlix Millet i Jordi Montull en relació al desviament de diners de comissions per obra pública de Ferrovial cap a Convergència han situat Mas de nou a la picota.

De poc va servir que el responsable de finances del partit Daniel Osàcar desmentís les acusacions o el fet que ni Millet ni Montull amaguin la seva voluntat de rebaixar penes amb l’acusació a CDC. L’expresident, després de deixar passar els dos primers dies del judici, va haver de sortir de nou a donar explicacions en un cas que amenaça de perseguir-lo durant les pròximes setmanes i pel qual haurà de tornar a comparèixer davant del Parlament aquest dimecres.

Candidat

Tot plegat, a més, es produeix en un moment en què, la decisió del president, Carles Puigdemont, de descartar-se definitivament com a candidat, havia reforçat el paper de Mas al partit i el seu nom es perfilava de nou com a possible candidat a les pròximes eleccions catalanes.

Aquesta circumstància no ha fet més que atiar els atacs contra el polític demòcrata, just quan semblava recuperar empenta després que mesos enrere havia aparegut com un dirigent amortitzat i sense possibilitats de tornar a concórrer en una llista electoral.

Múltiples fronts

L’ofensiva contra Mas arriba de totes bandes, des de l’oposició espanyolista de Ciutadans, PP i PSC i des de l’òrbita dels comuns, però també des de les files independentistes. La CUP ja va enviar-lo el gener de l’any passat a la paperera de la història amb un estira-i-arronsa a JxSí que va estar a punt de fer descarrilar la legislatura abans de començar.

Aquest cop, a més, la inquietud per la proximitat davant de qualsevol sospita de corrupció desassossega també els socis d’ERC i els mateixos dirigents del PDeCAT, que fa mesos que intenten marcar distàncies amb l’antiga CDC i les acusacions de corrupció que la van fer saltar pels aires.

Abatre Mas

De fet, per alguns, aquest nou i greu entrebanc apareix com una oportunitat d’apartar definitivament Mas de l’escena política. L’unionisme el responsabilitza d’haver ancorat el catalanisme moderat en les reivindicacions sobiranistes. A les files independentistes, els republicans, tot i ser conscients que els problemes del PDeCAT juguen a favor d’ERC, el veuen com un dels pocs dirigents capaços de frenar la caiguda en picat de la formació demòcrata.

Però, també al PDeCAT s’escolten veus que aposten per una renovació de debò, que aparti les noves sigles de tots aquells rostres que s’identifiquen amb la vella CDC, inclòs l’expresident. No només això, compten que la marxa de Mas permetria esborrar del mapa demòcrata els dirigents de l'anterior etapa que han sobreviscut al big bang convergent.

Prova d'estrès al Govern i JxSí

La situació s’ha acabat convertint en un test d’estrès per al GovernJxSí. Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, van abordar la situació tan bon punt les declaracions de Millet van començar a espetegar damunt l’escenari polític. La consigna, segons fonts del Govern, és “tranquil·litat”. “Cal no perdre la perspectiva”, assegura un dirigent republicà de l’Executiu.

Puigdemont va dibuixar el mateix dimecres que començava el judici un cordó sanitari al voltant del seu gabinet. Davant l’hemicicle va recordar que el Govern no té cap cas de corrupció que el llasti. Aquesta serà l'estratègia del discurs des de la plaça Sant Jaume.

Tots els ulls observen Artur Mas i es pregunten fins a on arribarà la seva capacitat de resistir embarcat en una nau que fa front a massa tempestes alhora. I cada cop més sol. Mentrestant, l’expresident, habituat ja a viure en permanent tensió, es prepara per superar aquest nou temporal i intentar controlar un timó que li aconsella cap fred i puny ferm.