La violència policial de l'1-O va demostrar que el govern espanyol "no té límits" i que "són capaços de qualsevol cosa", un factor nou i important en el procés "amb què no comptàvem". Precisament per això, l'expresident Artur Mas s'ha mostrat prudent avui a Els Matins de TV3 a l'hora de teoritzar sobre com acabarà la situació política a Catalunya, però ha obert una porta que molts podien no tenir present: a parer seu, "si ens pensem que la independència és l'única manera de proclamar una República, estem equivocats".

Sense explicar quines serien les altres opcions fora d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), Mas ha sortit en defensa del president Carles Puigdemont, que està rebent la pressió de l'ANC, de la CUP i d'alguns ciutadans que esperaven que aquest dimarts sortís a l'hemicicle del Parlament a declarar la independència, però que no tenien previst que, acte seguit, la suspengués; i ha posat damunt la taula que "els terminis no són la millor companyia perquè et posen molta exigència".

En aquest sentit, ha enviat un missatge clar tant a la ciutadania catalana com a les entitats i polítics que exigeixen al president que proclami ja la República catalana i els ha recordat que els membres de l'executiu català s'han entregat al 100% i ha demanat deixar-los "marge" perquè, ha subratllat, "quan tanta gent del Govern està disposada a jugar-se-la, no hem d'especular sobre si s'ho creuen o no".

A banda d'això, també és important rebre el reconeixement internacional perquè, segons ha apuntat Mas, "si un estat es proclama independent i no pot actuar com a tal, és una independència una mica estètica" i és per aquest motiu que "s'ha de tenir en compte el factor exterior en les decisions que es prenen ara".

El poble fa la DUI

La pregunta que el president espanyol, Mariano Rajoy, va fer a Puigdemont sobre si havia declarat la independència o no està rondant pel cap de tothom aquests darrers dies i, justament per això, Mas no ha volgut respondre explícitament si el president va declarar la independència, però sí que ha deixat clar que "qui aprova la independència és el poble de Catalunya en el referèndum" i que, per tant, "no és que el Parlament declarés o no la independència, és que es va decidir l'1-O".

De fet, així ho posa de manifest la pròpia llei del Referèndum, que sosté que si en el resultat de la votació hi ha més 'sí' que 'no' implica la independència. "Pot el Parlament votar una cosa a la qual la gent ja ha dit que 'sí'?", s'ha qüestionat l'expresident, al mateix temps que ha admès que, tot i que abans de l'1-O va assegurar que el referèndum seria legítim si anava a votar més gent que el 9-N —i, en principi, no va ser així—, "si no hi hagués hagut violència policial, hagués dit que quedava un pèl coix, però van intentar desmuntar la logística del referèndum". I això va canviar molt les coses.

A parer seu, "tots els fets junts, ja legitimen el resultat", motiu pel qual ha justificat que abans de la celebració del referèndum va demanar més participació, però perquè en cap cas "no podia imaginar que la policia espanyola repartiria cops de manera indiscriminada".