L'aplicació fulminant de l'article 155 de la Constitució espanyola contra l'autogovern català podria deixar una imatge insòlita el proper divendres al Senat: el 128è president de la Generalitat, José Montilla, votant a favor del cessament del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i tots els seus consellers. Sens dubte, no és l'escenari desitjat pel PSC, però l'acord del PSOE amb el PP els hi pot abocar.

El PSOE de Pedro Sánchez ha estat un dels artífexs de la concreció del 155, després de pactar les mesures a adoptar amb el Govern de Mariano Rajoy. Com a contrapartida, van rebre una vaga promesa d'obrir el meló de la reforma constitucional, de la qual encara Rajoy ni n'ha parlat. El PSOE ha tancat files amb el PP i Ciutadans. Però no el PSC vol evitar com sigui aquesta posició incòmoda. Seria molt difícil de vendre al seu electorat i fins i tot als seus alcaldes i regidors, que ja van mostrar algunes discrepàncies amb la posició adoptada pel partit sobre l’1-O.

Aquest cop el posicionament oficial del PSC és que s'ha d'evitar que s'hagi d'arribar a votar l'article 155, però no ha manifestat encara cap intenció de trencar amb el PSOE en aquesta qüestió. La cúpula de Nicaragua insisteix que, durant aquests dies, el president Carles Puigdemont té dues opcions per evitar la suspensió total de l'autogovern: convocar eleccions autonòmiques abans que entri en vigor o comparèixer davant del Senat per oferir un pacte d'Estat per Catalunya. Així li ho va transmetre Iceta a Puigdemont en una reunió secreta aquesta setmana.

Però un sector del PSC treballa activament contra el 155. Està liderat l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. En el seu moment va ser una de les defensores del trencament de la disciplina de vot del PSC amb el PSOE en la investidura de Rajoy. Aquest dissabte, després del 155, juntament amb els també alcaldes socialistes de Terrassa, Jordi Ballart, de Granollers, Josep Mayoral, i de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, va fer públic un manifest que instava el PSC a "oposar-se frontalment a aquesta mesura i no validar, en cap cas, la seva posada en marxa".

Unes hores més tard, Parlon va presentar la seva dimissió com a membre de l'executiva federal del PSOE. L’alcaldessa de Santa Coloma era l’únic representant del socialisme català a l’executiu del nou PSOE de Pedro Sánchez. "El 155 no és la solució, amplifica la fractura emocional i territorial entre Catalunya i Espanya", advertia.

En un partit amb la implantació municipal del PSC, és justament d’aquí d’on arriben les principals discrepàncies. Jordi Ballart va amenaçar de dimitir com a alcalde de Terrassa i abandonar el partit si els socialistes hi donaven suport. A Manresa, el secretari d'organització ha anunciat aquest mateix diumenge que deixava el càrrec, davant la incapacitat de defensar el 155. La pressió, però, també ve de fora del partit: a Barcelona, Ada Colau es planteja revisar el seu acord de govern amb el PSC si aquests acaben donant suport al 155. A més de la capìtal, també estan a la corda fluixa molts altres pactes municipals amb el PDeCAT, ERC i els comuns.

Aquest mateix diumenge, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat que promouran que els ajuntaments del país aprovin mocions de rebuig al 155. Aquest fet pot tornar a evidenciar les diferències en el si del PSC. Diversos ajuntaments socialistes ja van aprovar mocions de suport al referèndum abans de l'1-O. 

També hi han dit la seva figures històriques del partit, com l'exconseller del segon tripartit i exsenador Xavier Sabaté, que en un article al Diari de Tarragona aquest diumenge ha demanat a Pedro Sánchez i Miquel Iceta que consultin la militància sobre l'aplicació de l'article 155. Segons Sabaté, seria un "error d'incalculables conseqüències durant dècades", perquè suposaria "liquidar les institucions catalanes per les quals tantes generacions vam lluitar".

Altres veus socialistes històriques, com l’exprimer secretari Raimon Obiols o l’exdiputada Laia Bonet, han signat una carta conjunta on denuncien que “el govern del PP es proposa intervenir, de manera absoluta i brutal, el govern de la Generalitat de Catalunya, sobre la base d'una interpretació abusiva de la norma”, i demanen tant al PSOE com al PSC que s’hi oposin.

L’escissió sobiranista del 2014 està ben present. Els ecos de les divisions del passat, que semblaven aparcades després de les primàries de l'any passat, tornen a ressonar. El primer secretari Miquel Iceta, que s'ha mantingut en silenci des d'abans de l'anunci de Mariano Rajoy, s’ha compromès amb els més crítics a traslladar les seves preocupacions a Pedro Sánchez. Si Puigdemont no acaba convocant eleccions abans com li va demanar el mateix Iceta, gran part del futur del PSC estarà en mans de l’expresident Montilla, l’únic senador del PSC.