La Policía Nacional, el cos de policia estatal que sufraguen amb els seus impostos tots els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol, feia aquest dissabte una piulada des del seu compte oficial en què reproduïa una imatge de la manifestació ultra celebrada a Barcelona en contra del referèndum d’independència d’aquest diumenge amb el missatge següent: “Porque no estamos solos, porque todos somos uno, porque todos somos España, por nuestra Democracia, por la legalidad…”. L’acompanyava l’etiqueta #EstamosporTI. No hi ha res a fer amb un Estat que, com si Francisco Franco no hagués mort al llit fa 42 anys, continua utilitzant les seves forces de seguretat com a policia política contra una part dels seus ciutadans. Un Estat que, quan es veu qüestionat, o simplement interpel·lat des de la diferència ideològica, nacional, cultural o lingüística, continua sent incapaç de segregar res més que demofòbia, odi i patrioterisme caspós. Aquesta és una i altra vegada la “proposta” per continuar vivint "junts". O això, o la gasosa presumptament federal o falsament "plurinacional" d'unes esquerres que aquests dies s'haurien d'avergonyir de dir-se "esquerres".  L’Estat espanyol és incapaç d’oferir res més a aquests catalans tractats en aquesta hora, i en tantes altres que l’han precedit a la història, com si fossin súbdits revoltats de l’última colònia de l'Imperio.  

Ja em perdonaran, però no tinc ni idea de què passarà aquest diumenge, en què la ciutadania d’aquest vell racó d’Europa està cridada a decidir el seu futur polític a les urnes, en un referèndum declarat fora de la llei per l’Administració espanyola. Un referèndum perseguit in situ per un exèrcit de jutges, fiscals, policies i guàrdies civils en una estampa més pròpia del segle XVII, de l'Espanya dels Tercios de Flandes, que de l'Europa democràtica del XXI. Es tracta d'atemorir la gent, que la gent avui no surti de casa i, finalment, impedir que voti, si és que els Mossos d’Esquadra -a qui també es tracta com si fossin la policia indígena- fan el que se’ls ha manat.

Això és el que està passant en aquesta hora en aquest vell racó d’Europa en ple segle XXI i mentre els riscos per a la democràcia creixen com bolets per tot arreu, com evidencia la irrupció al Bundestag, el parlament federal alemany, d’un partit xenòfob i extremista, Alternativa per Alemanya, per primer cop després de la Segona Guerra Mundial. Per això no és exagerat dir que el referéndum català, a més d’un referèndum d’independència, és una oportunitat per redreçar la democràcia i, fins i tot, plantejar-ne refundació en una Europa que viu el retorn d’alguns dels seus pitjors fantasmes. Una refundació que haurà de passar per tornar el poder de decisió al poble, com en els grans moments fundacionals de la història, o no serà.

Rajoy ha portat Espanya a l'abisme amb la judicialització, primer, i la militarització, després, del "desafiament" independentista

La repressió dels preparatius del referèndum ha demostrat que Espanya -els seus governants, la majoria de la seva oposició, els  seus aparells de seguretat i altes institucions- està disposada a exceptuar Catalunya dels drets i garanties que defineixen un Estat democràtic modern, és a dir, a implantar una dictadura de facto en forma d’estat d’excepció no declarat, per tal que aquest diumenge les urnes no apareguin i no hi hagi cues de gent als centres de votació. Espanya no es pot permetre ni tan sols un nou 9-N, perquè estaria literament morta als ulls de la majoria dels seus ciutadans. És, per entendre’ns, la diferència entre ser Iugoslàvia o ser Sèrbia. Aquest és l’abisme on Mariano Rajoy i els seus han portat Espanya amb el fracàs de la seva política a Catalunya, amb la judicialització, primer, i la militarització, després, del “desafiament” independentista. 

Fins i tot en aquests moments en què els catalans volen decidir independitzar-se d’Espanya, se n’han de cuidar, d’Espanya

Per això, fins i tot en aquests moments en què els catalans volen decidir independitzar-se d’Espanya se n’han de cuidar, d’Espanya. Fins i tot a l’hora de l’adeu a Espanya, parafrasejant el poeta, Espanya, la democràcia a Espanya, continua sent una prioritat en l’agenda col·lectiva dels catalans.

És altament probable que els catalans no puguin decidir amb normalitat aquest diumenge si volen o no ser un Estat sobirà. Que molts no puguin introduir la papereta a l'urna perquè, al capdavall, al final només tenen el seu cos per resistir els uniformes. Però la raó no està de part de les porres, sinó de la llibertat. L’independentisme ha guanyat moltes batalles aquests dies en molts fronts. Fins i tot a la Casa Blanca. Passi el que passi, tot serà un punt i seguit. En canvi, deixar votar els catalans aquest diumenge és l’última oportunitat que li queda a Espanya. La resta és el no-res, Mariano.