Miquel Iceta hi olora una oportunitat per recuperar el lideratge socialista perdut. Inés Arrimadas hi veu una ocasió per refermar un electorat que el 27-S la va convertir en la cap de l'oposició. Les aspiracions de Xavier Garcia Albiol són una mica més modestes: mantenir un grup d'electors reduït però bastant fidel que compra la seva mà dura contra els independentistes. Al cap i a la fi, l'àrea metropolitana de Barcelona és el principal graner de vots de l'unionisme. Per això s'hi ha bolcat i s'hi ha deixat veure ja durant la precampanya. Només amb bons resultats aquí podran aspirar a una alternativa "constitucionalista" a l'independentisme, per qui aquesta terra continua sent un gran escull.
Aquesta entitat supramunicipal, que avui aplega 36 ciutats i pobles, forjada a base d’onades d’industrialització i immigració de la resta de l'Estat, té un pes electoral determinant. En el seu moment, aquell cinturó roig de Pasqual Maragall va ser el contrapoder a la Catalunya de Jordi Pujol. Avui representen 2,28 milions de votants, el 57,47% del cens electoral de la demarcació de Barcelona, el 42% del cens de tot el país. I el que el fa més especial: un electorat que ja no és fidel i que pot fer decantar balances.
Justament perquè el cinturó roig, feu històric del PSC i del PSUC (després Iniciativa), ja no és el que era. El vermell ha deixat pas a altres colors, com el morat, el blau cel i fins i tot el taronja en algunes eleccions. N’hi ha prou observant l’evolució de les forces més votades a les eleccions municipals dels anys 2007, 2011 i 2017, per no anar més enrere en el temps.
L'espai polític dels comuns s'ha fet amb ajuntaments tan importants com el de la capital, amb Ada Colau al capdavant, o la tercera ciutat del país, Badalona, en una confluència encara més àmplia que inclou la CUP i va servir per fer fora Albiol. També han guanyat dues eleccions espanyoles, les del 20-D i el 26-J, on la candidatura encapçalada per Xavier Domènech va ser la primera força, a costa també del PSC. En 35 dels 36 municipis de l'àrea metropolitana va ser el guanyador (en alguns casos amb fins el 37% dels vots). Amb l'excepció de Sant Cugat del Vallès, on van ser segons, a pocs vots de Democràcia i Llibertat (marca electoral de CDC). En total van recollir 473.122 vots a l'AMB dels 927.940 vots que van aconseguir a Catalunya: una mica més de la meitat.
En les eleccions autonòmiques anteriors, les del 27-S, plantejades en clau plebiscitària per l'independentisme, Ciutadans també va aconseguir fer-se un forat en aquest territori. Una desena de municipis de l'àrea metropolitana van tenyir-se de taronja amb el partit d'Arrimadas com a força més votada. Entre ells, la segona ciutat del partit, L'Hospitalet de Llobregat, un feu tradicional del PSC en tots els comicis. El 48% dels vots que va rebre Arrimadas va ser a l'AMB.
Malgrat les disrupcions que han pogut suposar les eleccions municipals i espanyoles, si analitzem l'evolució dels diversos blocs en les eleccions al Parlament, la correlació de forces es manté pràcticament intacta. En els últims comicis, els de més participació que ha registrat Catalunya, els partits unionistes van aconseguir el 45,25% dels vots a l'àrea metropolitana, enfront del 39,13% de les candidatures independentistes i l'11,34% dels comuns.
L’unionisme centra la campanya a l’AMB
La meitat dels electors del 21-D viuen a l’àrea metropolitana i, tot i que la llei electoral actual perjudica la demarcació de Barcelona -perquè s’aplica una correcció de vot per evitar que les zones rurals no estiguin infrarepresentades-, els partits es bolquen a fer campanya aquí. Especialment els qui tenen el seu bastió electoral a l’entorn de la capital catalana: els partits unionistes. La campanya electoral del 21-D no serà una excepció a la norma.
Per exemple, el PSC començarà la campanya a l’Hospitalet de Llobregat, igual que Catalunya En Comú. Ciutadans, en canvi, ha escollit com a inici Barcelona, amb un acte al barri del Poblenou, igual que els populars, que donaran el tret d’inici des de la sala Bikini de la capital catalana. Tots ells faran actes per tot el territori català, especialment a les capitals de província i grans ciutats, però centraran el gruix de la campanya a l’entorn metropolità.
Els socialistes coneixen millor que ningú aquest territori. Ja durant la primera setmana de campanya, entre els deu actes on participarà el candidat Miquel Iceta, n'hi haurà tres al Baix Llobregat, en ciutats com L'Hospitalet o Sant Boi, un al Vallès i un al Maresme, amb la participació de Pedro Sánchez. També hi desplegaran pesos pesants: l'exministre Ángel Gabilondo, el president extremeny Guillermo Fernández Vara o la presidenta balear Francina Armengol es desplaçaran fins a ciutats com Badalona, Rubí o Sant Andreu de la Barca. El recuperat referent unionista Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu, tindrà agenda pròpia del 15 al 19 de desembre, inclòs el tancament a Cornellà de Llobregat.
Pel que fa a Ciutadans, que ha fet publica una agenda de campanya més àmplia que els altres partits, ja té programats fins a cinc actes a la ciutat de Barcelona, entre els que hi ha el central i el final de campanya, tres al Baix Llobregat i un a Santa Coloma de Gramenet.
Foto: ACN
Última esperança dels comuns
Els comuns també tenen clar que aquest és el votant que han d'anar a buscar. És a partir d'aquí que han plantejat la campanya electoral de Catalunya en Comú-Podem. El recorregut principal, el del candidat Xavier Domènech, obre a L'Hospitalet de Llobregat i tanca en una ciutat de l'àrea metropolitana encara per determinar. A banda, però, hi haurà un circuit metropolità de reforç, pel qual es deixaran veure figures de pes d'aquest espai polític.
En el record, però, hi ha presents els mals resultats que van obtenir amb la marca Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), que només va obtenir onze diputats al Parlament, dos menys dels que va aconseguir Iniciativa en les eleccions anteriors, les del 2012. El repte és fer que el votant que el va votar a les eleccions espanyoles i que normalment s'absté a les eleccions al Parlament aquest cop no ho faci (o no esculli una altra papereta, com va fer el 27-S).
Per això han escollit Xavier Domènech, l'arquitecte d'aquelles dues victòries, com a cap de llista. Però també hi tindrà un paper determinant l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'implicarà molt en la campanya. El missatge dels comuns serà que és possible traslladar les "polítiques de canvi" de l'ajuntament de la capital fins a l'altra banda de la plaça Sant Jaume. També que hi ha alternatives entre el bloc del 155 i l'independentisme, malgrat la polarització.
L’escull de l’independentisme
El fet que els partits unionistes centrin esforços a l’àrea metropolitana, i especialment en localitats del Baix Llobregat, o Badalona i Santa Coloma, té una explicació: és el punt del territori on tenen més possibilitats de mobilitzar el vot unionista. De fet, en les últimes eleccions al Parlament, les del 27-S, l'unionisme va evitar la victòria independentista en vots gràcies als resultats d’aquestes forces a l'àrea metropolitana. Junts pel Sí i la CUP van guanyar en escons però no en vots, que es va quedar en un 48%.
Conscients de la dificultat de guanyar en bona part de l’àrea metropolitana, els independentistes, com ja van fer el 2015, centraran la seva potència a Barcelona, les grans ciutats i també especialment a la Catalunya interior. Esquerra, per exemple, farà uns 500 actes per tot el territori, entre els que destaquen els de Tàrrega, Valls, Blanes, Sant Carles de la Ràpita, Girona, Tarragona, Granollers, Lleida o Sabadell. La campanya començarà a Vic, ciutat d’on és la secretària general del partit, Marta Rovira, i acabarà a Sant Vicenç dels Horts, a l'àrea metropolitana, d’on va ser alcalde el vicepresident Oriol Junqueras. Aquí el 27-S els partits unionistes van sumar el 51,02% dels vots, enfront del 32,53% dels independentistes i el 12,12% dels comuns.
Com ja feien CDC i el PDeCAT, Junts per Catalunya també ha optat per fer actes arreu del país, des de Tortosa fins a la Seu d’Urgell, passant per totes les capitals de demarcació. L’acte d’inici serà a Barcelona, a les instal·lacions de Mediapro a Glòries, i també tindrà parada a Brussel·les, coincidint amb l’acte en suport al Govern a l’exili i als presos.
Pel que fa a la CUP, encara no han desvetllat els seus actes de campanya, però donaran el tret de sortida a l’escola Ramon Llull de Barcelona, punt on el passat 1 d’octubre la policia espanyola va actuar llençant boles de goma contra els manifestants, i on un home va perdre un ull.
Foto: ACN
Les forces sobiranistes, però, són conscients de la importància de guanyar vots a l’àrea metropolitana si volen continuar guanyant adeptes al projecte independentista per aconseguir una majoria sòlida. Per això, no han deixat de centrar-hi esforços, especialment Esquerra, com demostra la incorporació de la plataforma independentista de castellanoparlants Súmate a les seves últimes candidatures i el lideratge de Gabriel Rufián a la candidatura dels republicans al Congrés dels Diputats. Aquests esforços, però, de moment no han donat tots els fruits desitjables.
Rufián, fills i nét d’andalusos i que va viure la seva infantesa a Santa Coloma de Gramanet, va ser la gran aposta d’ERC a les eleccions del 20-D i a la repetició de les mateixes, el 26-J. En aquelles eleccions, Esquerra va aconseguir uns resultats històrics, triplicant els de les eleccions de 2011 amb nou diputats. Però, tot i que l’augment de vots a l’entorn metropolità va ser molt significatiu, la candidatura dels republicans va quedar frenada en moltes ciutats. A la seva Santa Coloma va ser la cinquena força, on va guanyar En Comú Podem, com a 35 dels 36 municipis de l'AMB. En aquest municipi les candidatures independentistes van aconseguir un pobre 7,64%. A les del 27-S, van pujar fins al 19,2%.
De fet, ERC va guanyar a les demarcacions de Lleida i Girona, les zones on el suport a la independència té més pes, però va veure’s superada pels comuns a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, les dues més poblades.
Esquerra ha apostat per guanyar vots a l’àrea metropolitana, no tant mostrant el catalanisme nacionalista, sinó els avantatges de la independència a nivell social. Una estratègia dirigida bàsicament a captar el vot dels comuns que prioritzen l’agenda social a la nacional. La tàctica torna a ser-hi present en aquestes eleccions del 21-D. ERC ha apostat un cop més per perfils independents que podrien ser més proper als espais dels comuns o de la CUP, com l’activista pels refugiats Ruben Wagensberg.
Marcades per un context de repressió de l'Estat, però també per la sortida massiva als carrers de l'unionisme, les eleccions del 155 les determinaran la capacitat de cadascun dels dos blocs per mobilitzar el seu electorat. Junts per Catalunya, ERC i la CUP buscaran revalidar la majoria absoluta en escons, amb una assignatura pendent: aconseguir-la en vots. Uns vots que l'unionisme tractarà d'arrencar-li a l'àrea metropolitana de Barcelona, ara un espai que ja no és roig, sinó que pot adoptar molts colors. Entre ells el morat, que no acaba de situar-se en cap dels dos blocs.