La lleu sentència del Cas Nóos a Cristina de Borbó, una multa sense pena de presó, hauria estat la torna de l’abdicació de Joan Carles, que no hauria deixat la corona a canvi de res, sinó de protecció efectiva cap al seu entorn familiar. Aquesta és la tesi que defensa l’excoordinador general d’Izquierda Unida, Julio Anguita a l’article El cuñadísimo, publicat al web de la Plataforma Frente Cívico i que suposa una dura crítica al sistema judicial, al qual acusa d’haver “desaparegut”, vistes les “estèrils condemnes” amb què s’hauria tancat, de moment, el cas Nóos.

A partir d’un títol que relaciona Iñaki Urdangarin amb Ramón Serrano Suñer –cunyat de Franco– i recordant que la sentència del cas Nóos es va donar a conèixer un 23 de febrer –aniversari del cop d’Estat de Tejero–, Anguita assenyala que “el pacte tàcit o exprés que va provocar l’abdicació de Joan Carles I” ha quedat en “evidència” en el cas Nóos, que hauria estat una actuació més de “l’interminable rosari d’ingerències del poder en el funcionament i la marxa processal dels tribunals, els fiscals i els seus nomenaments prorratejats”.

És més, Anguita apunta que aquest deute que hauria contret el sistema polític i judicial espanyol amb la Casa Reial amb l’abdicació del pare de Felip VI, es podria observar també “en causes futures”, amb una referència implícita a la possibilitat que un recurs per part de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin acabi amb l’exoneració de tots dos: “No reparem només en les sentències en primera instància, sinó en les definitives i inapel·lables”.

Lladres de bicicletes versus lladres de diner públic

Anguita, que critica les diferències entre les condemnes als “lladres de bicicletes, deutors o sindicalistes en exercici” comparades amb les penes als “lladres del diner públic, escudats en la pertinença a l’agrupació familiar”, considera que per a ell mostren “el senyal més evident que un règim manca de legitimitat”, precisament per “l’ultratge permanent a les més elementals nocions del Dret”.

Julio Anguita va ser coordinador general d’Izquierda Unida entre el 1989 i el 2000. Anteriorment va ser secretari general del Partit Comunista d’Espanya durant l’any 1988 i alcalde de Còrdova entre 1979 i 1986. Actualment està retirat de la política activa però hi manté la seva vinculació a través d’articles de premsa, molts d’ells publicats al web de la Plataforma Frente Cívico, de la qual n’és fundador.