Fa molts anys, La Trinca va dedicar una cançó a la imaginació que els catalans van demostrar en temps de la dictadura per evitar les tisores del censor. En aquell tema, titulat Homenatge però conegut popularment com Ai, la censura, els trincos recordaven que en temps del franquisme calia fer “al·legories i filigranes” per “quan s’havia de dir molt i no es podia dir res”.

Recollint aquest esperit d’explicar les coses “d'eufemisme a granel i metàfores a dojo”, i davant el setge que l’administració espanyola prova d’imposar contra la celebració del referèndum convocat pel Govern per l'1 d’octubre vinent, la ciutadania comença a mirar de comunicar missatges a favor del referèndum esquivant el que ja torna a ser una clara actitud de censura que, a més, comença a estar cada cop més a prop del ridícul, com ara la confiscació de pals i escombres per enganxar cartells o fins i tot aturar un gegant en una cercavila per dur un cartell a favor del referèndum.

En aquesta situació, ha pres cos la campanya Empaperem, que insta els ciutadans a imprimir a casa seva cartells a favor del referèndum davant les actuacions de la Guàrdia Civil, que es dediquen a comissar material d’impremta, fins i tot destinant-hi cossos antiterroristes, malgrat l'alerta 4 sobre 5.

Per la seva banda, els botiguers, conscients de la seva capacitat de connectar amb la societat civil, estan demostrant com es poden eludir les accions inquisitorials amb enginy i bon humor.

Així, un establiment -no identificat- de menjars preparats lluïa dissabte informació important sobre les promocions per a l'1 d’octubre. Cal llegir-los detingudament i recordar el significat de la paraula acròstic per entendre-ho, però que la primera lletra de cada paraula estigui en un color diferent ajuda molt.

Per la seva banda, el Forn Baltà de Sants, a Barcelona, lluïa aquest diumenge aquest aparador:

Tot i la dificultat de pronunciar el concepte Refreguèmlum, el missatge és prou clar. I és que "s'ha acabat el bròquil, tu ja m'entens".