“Jo estic en política no per guanyar congressos sinó per guanyar eleccions”. Amb aquesta frase el coordinador general del PP a Catalunya i aspirant a president del partit, Xavier García Albiol, assegura que no es disputarà la presidència si hi ha una candidatura alternativa.

Albiol ha sortit així al pas de les informacions que apunten que un sector del partit estaria teixint una candidatura alternativa per disputar-li la presidència.

Eterna interinitat

L’origen de tot plegat és l'atípica situació de llarga interinitat per la qual passa el PP a Catalunya i que s’ha traduït en font de tensions.

Quan Alícia Sánchez-Camacho va marxar a Madrid, la junta directiva del partit va crear el càrrec de coordinador general perquè l’ocupés Albiol mentre no se celebrava el congrés que oficialitzés el canvi de president. Per tant, en aquest temps, les màximes autoritats del partit a Catalunya són la presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, i el coordinador general, Xavier García Albiol.

El problema és que, aquesta situació que havia de ser transitòria, s’ha allargat perquè el PP de Catalunya no pot celebrar el congrés regional fins que el PP estatal no hagi celebrat el seu. I quan convocarà Gènova el Congrés estatal? Un cop s’hagi acabat el sainet de la investidura i la formació de govern a Espanya.     

Al llarg d’aquests mesos s’ha especulat diverses vegades amb el futur d’Albiol al capdavant del partit. Val a dir que el context no juga a favor seu: el grup parlamentari és "grup" perquè així ho diu el règim parlamentari però no perquè els seus diputats vagin a una. La percepció és la d’ànimes en pena que, qui dia passa, any empeny.

Tarannà d’Albiol: te l’emportaries a fer unes canyes però, per això mateix, és com elefant entrant a una cristalleria. Arrasa a les eleccions municipals però encara ha de rodar a la política parlamentària.  

Així les coses, la desunió del grup parlamentari i del partit a Catalunya ha fet que, des d’alguns sectors amb aspiracions, es tantegi la possibilitat de forjar una alternativa.

Ascendència Madrid

I com ho veuen a Madrid? Fonts consultades per El Nacional asseguren que, en aquests moments, la prioritat a Gènova és qui ocuparà la Moncloa. Tot i així, El Nacional ha pogut saber que un dels membres de l’equip de Rajoy hauria sondejat informalment alguns periodistes catalans sobre possibles candidats alternatius a Albiol.

Els joves i guapos

Una altra consideració a tenir en compte és que un sector del PP s’inclina pel relleu generacional. De fet, el mateix president del partit, Mariano Rajoy, ha incorporat a la direcció nacional persones com Andrea Levy o Pablo Casado que, des del punt de vista del màrqueting polític, a banda de tenir sobrades qualitats, són joves, guapos i amants de les tertúlies als mitjans de comunicació.  

En aquest sentit, alguns rumors apunten que, a mitjà termini, Gènova podria apadrinar una figura similar per dirigir el partit a Catalunya. Fins i tot, corre el nom de Nacho Martín Blanco: tertulià i membre de Societat Civil Catalana amb la benedicció del PP.

Aquells qui miren a Madrid tenen certa raó. L’experiència els avala: al PP català, tots els líders han estat imposats amb vaselina o sense des de la capital.

Federació Barcelonès

Aquest divendres, un quadre del PP assegurava en conversa amb El Nacional que, més que la disputa per la presidència del partit, la disputa és pel control provincial de la federació de Barcelona. Un pols –entre Alberto Fernández, que vol imposar l’exalcalde de Castelldefels, Manu Reyes, i Alberto Villagrasa– que sí que està enverinant les dinàmiques del partit.

L’atalaia badalonina

Mentre tot plegat va passant, Garcia Albiol –que sempre ha dit que vol tornar a fer d’alcalde a la seva ciutat– anirà fent i seguirà amanint les seves intervencions amb expressives afirmacions.