Malgrat que l'opinió majoritària dels Ajuntaments socialistes de les comarques de la Catalunya Central és la de seguir les directrius del partit i no col·laborar en el referèndum del proper 1 d'octubre si no té garanties legals, alguns alcaldes se n'han desmarcat per diferents motius.

És el cas de Vallbona d'Anoia, on governa el PSC en coalició amb CiU i el grup Units per Vallbona-Veïns amb Veu. La seva alcaldessa, Maribel Ferrer, ha admès a l'ACN que no es pot oposar al referèndum perquè "dins del govern guanyen els que hi estan a favor" i, per tant, si fos necessari cedirien locals municipals.

En el cas de Castellbell i el Vilar (Bages), l'alcaldessa Montse Badia ha exposat que, donat el cas que el Govern demani un local municipal per fer les votacions, el consistori "no hi posarà cap inconvenient" i "seguirem el mateix procediment que fem amb qualsevol altra entitat que ens demana un espai".

I la resta?

A les comarques centrals l'opinió majoritària dels alcaldes socialistes és de restar a l'espera que es convoqui oficialment el referèndum i, tot seguit, demanar un informe jurídic al secretari municipal per decidir quin marge d'actuació tenen els Ajuntaments. 

A Osona, el batlle de Masies de Voltregà i secretari dels socialistes a la comarca, Sergi Vilamala, ha assenyalat que en el moment que es convoqui oficialment el referèndum es demanaran informes al secretari municipal i al Consell de Garanties Estatutàries, tot i que ha expressat que no vol parlar sobre "casos hipotètics".

De la seva banda, la regidora de Manlleu, Marta Moreta, que està a l'equip de govern juntament amb ERC i MES, ha explicat que abans de fixar cap posició esperaran la convocatòria oficial i, tot seguit, demanaran un informe perquè dictamini si el referèndum té "conformitat amb la llei vigent". 

Locals municipals

Des del Bages, el primer secretari del PSC al territori i alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, ha deixat clar que des del partit no donaran suport "a tot allò que no sigui legal" i ha explicat que "no es pot posar contra les cordes segons quina gent". Amb tot, Gimeno ha afirmat que des del consistori prendran una determinació quan el Govern "signi el decret de convocatòria" perquè "fins ara l'únic que han fet és una comunicació mediàtica, però ni ells mateixos s'atreveixen a signar el decret de convocatòria".

De la seva banda, el batlle de Borredà (Berguedà), Joan Roma, ha explicat que un cop es convoqui formalment el referèndum demanaran un informe jurídic als tècnics del consistori i, si cal, "també ho demanarem a la Diputació de Barcelona". "Hem d'estar segurs que qualsevol pas es faci amb tota la legalitat per protegir els funcionaris", ha aclarit Roma. 

A l'Anoia, el primer secretari dels socialistes i alcalde d'Òdena, Francisco Guisado, ha dit que les directrius del partit "són clares" i ha deixat clar que "no es pot tornar a repetir un 9-N, sinó que ha de ser un referèndum pactat i legal". "Si la convocatòria té legalitat, farem el què ens toca com a administració, però si no és legal no ho avalarem", ha aclarit Guisado, que també expressat que si la convocatòria "no és legal" el consistori no cedirà cap local municipal. De la mateixa opinió són els batlles de Cabrera d'Anoia i Hostalets de Pierola, Salustià Monteagudo i Daniel Vendrell, que han assegurat que seguiran els criteris que dicti l'informe jurídic del secretari municipal. 

També s'ha pronunciat l'alcalde de Blanes, Miquel Lupiánez, ha dit a Els Matins de TV3 que "si es fa en dependències que no són municipals, no posaré pals a les rodes".