Dos ajuntaments catalans on governa el PSC han acceptat pactar amb la Generalitat els punts de votació per l'1-O als seus municipis, això sí, sempre que no siguin de titularitat municipal. Per ara, Terrassa i Granollers són els consistoris que han adoptat aquesta via, després d'haver rebutjat la col·laboració directa amb el referèndum que demanava el Govern.

Aquesta decisió contradiu les directives que s'han marcat des del nucli nacional del PSC. La formació liderada per Miquel Iceta sempre ha demanat no facilitar la votació en cap sentit ni col·laborar en la seva organització.

Tot i aquestes ordres, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha explicat aquest dimarts que va pactar els locals amb dos consellers de la Generalitat la setmana passada. Punts de votació que són propietat "del Govern de la Generalitat o d'altres". Així ho ha detallat aquest migdia a través d'un apunt al seu Facebook. 

Per la seva banda, l'alcalde socialista de Granollers, Josep Mayoral, va anunciar aquest diumenge que també ha arribat a un acord amb el Govern perquè els ciutadans puguin votar en locals del municipi "majoritàriament vinculats a la Generalitat de Catalunya".

En un comunicat, Mayoral relatava que representants de la Generalitat van contactar amb ell per preguntar-li sobre els col·legis electorals de cara a la votació. Per aquest motiu, va facilitar una llista d'espais al Govern.

Blanes, en camí

Aquesta mateixa via és la que van abordar l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, i el delegat de la Generalitat a Girona en una reunió abans de la convocatòria del referèndum. Després d'aquella trobada, en què no es va concretar cap llista, l'alcalde ha optat per contestar la carta que l'executiu va enviar dijous passat emplaçant els alcaldes a cedir els locals.

A la carta de resposta, Lupiáñez recorda l'escrit del secretari municipal en què dictamina que la suspensió de la llei del Referèndum impedeix al consistori posar a disposició de la Generalitat cap local. Davant d'això, demana al Govern que aconsegueixi "la fórmula adequada” perquè es pugui votar i, a la vegada, es garanteixi la seguretat jurídica dels funcionaris i treballadors del seu consistori.

La Guàrdia Urbana no actuarà

El pacte de locals no municipals, a la pràctica, garanteix que els consistoris no intentaran aturar la votació del referèndum, és a dir, que no mobilitzaran la seva Guàrdia Urbana perquè actuï en aquest sentit. L'alcalde de Terrassa hi fa referència assegurant que "garantirà l'ordre públic (...) respectant a qui vulgui votar i a qui no vulgui fer-ho". "Garantirem que Terrassa continuï sent un espai per a la llibertat i la convivència", diu.

La Generalitat publicarà el 20 de setembre els diferents punts de votació tal com es detalla al capítol 'Meses i seccions electorals' del decret complementari del referèndum. Allà es detalla que el Govern determinarà "el nombre, els límits de seccions electorals, les seus locals i les taules" en què hauran de votar els ciutadans. Tot seguit, afegeix que totes aquestes dades "es difondran públicament dins dels deu dies anteriors a la votació" del diumenge 1 d'octubre.