El rebuig català a la monarquia espanyola és un fet i, en els últims temps, cada dia més municipis han volgut deixar-ne constància. Amb els quatre mesos que portem d’any, 17 ajuntaments han dut a terme accions de refús a la figura de l’actual monarca, Felip VI, o a la família reial al complet. Un total de 44 ho han fet des del 2012.

La declaració de persona 'non-grata' és la iniciativa que més ha triomfat als consistoris. Tretze localitats catalanes han aprovat aquest 2016 mocions per declarar oficialment Felip VI persona 'non-grata'. Breda va ser la primera a fer-ho i, seguint el seu exemple, s’hi han apuntat Esparreguera, Cervera, Cardedeu, la Bisbal d’Empordà, Premià de Mar, Torelló, Alella, Arenys de Munt, Manlleu, Vic, Alpicat i Montgat.

La majoria de les mocions han estat votades als plens a proposta dels grups municipals de la CUP o d’ERC. Generalment, les iniciatives han rebut els vots a favor d’ICV, grups independents i alguns regidors amb llibertat de vot del PSC o de CDC (CiU, en alguns casos).

La seva aprovació no té conseqüències jurídiques, ja que és un terme destinat a l’ús en diplomàcia internacional. Tot i això, els consistoris utilitzen aquesta declaració de forma simbòlica per considerar la monarquia “no benvinguda” i evitar participar a qualsevol acció de reconeixement cap a aquesta.

La causa, l’actitud del Rei

Els textos de les mocions atribueixen aquest sentiment antimonàrquic a l’actitud del rei Felip VI cap a Catalunya. S’hi citen fets com la negativa a rebre en audiència a Carme Forcadell, presidenta del Parlament, perquè li comuniqués el nomenament del nou president català el gener passat, cosa que titllen de “falta de respecte institucional”.

Consideren que és la “màxima figura institucional d’un Estat que impedeix el lliure exercici del dret a decidir del poble català” i que la monarquia representa uns valors “completament allunyats de la igualtat entre ciutadans”.

Els partits independentistes també retreuen al Rei una “postura no neutral” cap al procés, que comparen amb l’actitud imparcial que han adoptat altres monarquies com la britànica en el conflicte entre Escòcia i el Regne Unit.

Fora símbols

A banda de l’aprovació de mocions, alguns ajuntaments han actuat de manera més concreta contra els símbols monàrquics. Molts han aprovat la retirada de busts del monarca, han convertit la seva imatge a una foto mida carnet i exigeixen que la família reial renunciï als títols que té sobre el territori.

A Girona, l’Ajuntament va condicionar el seu suport institucional a la fundació Princesa de Girona a un canvi de nom de la mateixa, per passar-se a anomenar Fundació Carles Rahola. Assegurava que el títol no representa la ciutat i, en la mateixa línia, es va anul·lar l’acord del ple en què s’havia condecorat Felip VI amb la medalla, el bastó i l’espadí de la ciutat.

Barcelona, cada dia més republicana

Des de l’arribada d’Ada Colau al consistori barceloní el juny del 2015, una de les apostes de govern ha estat la defensa dels valors republicans i la reivindicació del paper dels moviments populars. En aquesta línia, s’han aprovat tot tipus de mesures per desvincular-se de la institució monàrquica a la vegada que s’allarga la mà a l'etapa republicana de la ciutat.

El cas més polèmic va ser la retirada del bust de Joan Carles I de la sala de plens al·legant que ja no era el cap d’Estat. Mesos després, es va modificar el reglament per poder elegir els símbols de l’Ajuntament i, així, no haver de recol·locar el bust del nou rei Felip VI.

Recentment, s’ha anunciat el canvi de nom de la plaça Joan Carles I, situada a la cruïlla entre l’avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, pel de Cinc d’Oros. A més, la sala de plens també deixarà de ser dedicada a la Reina Regent per denominar-se Saló Carles Pi i Sunyer, alcalde de la ciutat als anys trenta.

L'espurna de Botswana

El primer poble català en declarar el Rei persona 'non grata' va ser Berga el maig del 2012. Aquesta iniciativa va arribar només uns dies després de la polèmica per les caceres de Joan Carles I a Botswana i la seva aparició en una fotografia posant amb un elefant mort. En aquells moments, el moviment independentista català també començava a guanyar força entre una part més àmplia de la població.

La polèmica imatge del rei Joan Carles I de safari / Rann Safaris

Els regidors de la CUP berguedana van creure que era “un bon moment per presentar la moció, tenint en compte el descrèdit i la indignació que acumula la figura del Rei”. Ripoll, Santa Eulàlia de Riuprimer i Argentona van seguir el seu exemple.

Aquesta vegada, quatre anys després, Breda encapçala una nova tanda de declaracions a la que ja s’hi han unit dotze municipis més i que està a l’espera de ser votada en altres punts com l'Hospitalet, Sant Adrià del Besòs o Santa Perpètua de Mogoda.