Si algú especula amb un pacte per convocar el referèndum d’autodeterminació, aquest l’hauria de proposar el Govern del Regne d’Espanya, no pas l’administració catalana, que ha promès fer-lo sí o sí als seus ciutadans. Catalunya només té un 13% d’electors que s’oposen a la votació i si el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras consideren que són líders d’una nació (és a dir, d’un grup d’adults responsables que tenen un projecte comú no subordinat a res més que a la seva voluntat lliure), el primer i únic pacte vinculant és la paraula donada als ciutadans. No es pot fer un Pacte Nacional pel Referèndum i parlar d’un referèndum pactat, perquè si el pacte té la nació com a base, pactar el lliure albir dels catalans amb algú és una contradicció que podria detectar un pàrvul. O la voluntat dels catalans o el pacte amb un tercer: no hi ha mitges tintes.

Si Catalunya en Comú o Barcelona en Comú o Sant Andreu de la Barca en Comú no creu que els ciutadans de Catalunya són lliures per autodeterminar-se (i qui no entengui el prefix auto que torni a l’escola), que ho diguin sense embuts i llestos. Intentar augmentar la força del referèndum amb els polítics que, legítimament, i només faltaria, no consideren que el valor absolut de la política catalana sigui allò que pensa la majoria dels seus ciutadans és una absurditat de pura lògica. És delirant voler donar més força a un referèndum apel·lant al somni entre un pacte d’iguals quan només pot fer-se amb qui no et reconeix cap mena de sobirania i, al seu torn, es dedica a incomplir tots els pactes que ha contret amb tu. Primer, estimats líders, pagueu el preu de ser nació i aneu al límit; després, quan les pròpies pors estiguin aniquilades, ja parlarem de pactar amb tercers.

La via pactada implica el somni d’intentar transformar el poder madrileny en una colla d’Errejóns simpàtics, derrotats i solidaris amb la nostra causa. La via pactada és demanar permís per ser i ser tan imbècil com per esperar que te’l donin els que fins ara t’han escanyat. Si tu vols autodeterminar-te l’únic contracte que necessites són els teus ciutadans i assumir d’una vegada el risc de ser lliure. Si algú ha de proposar un pacte és qui fins ara no ha volgut pactar. Pareu d’engreixar la vostra por i no feu més el ridícul. Feu el referèndum i no perdem més temps. Les coses, tornem-hi per enèsima, només es fan fent-se.

I Bon Nadal, pacients lectors, soferts ciutadans de la tribu.