Un cop més algunes de les línies mestres del debat entorn a l'11-S han anat sobre si l'impuls social estava estancat, o fins i tot en retrocés, i quants manifestants han concorregut finalment a les cinc demostracions simultànies de diumenge passat. Deixant de banda que ningú és capaç de trobar precedents comparables, pacífics i nets, d'ocupació dels carrers i places per un motiu, sigui el que sigui, durant, per ara, 5 anys, ha de reiterar-se que el nombre d'assistents és relatiu i trampós. El que no es pot fer, després d'haver desqualificat les xifres d'edicions anteriors, és donar-les avui per bones i comparar-les amb les que tots han fabricat com es fa sempre.

El tema de quants indepes hi ha a Catalunya és molt fàcil de saber: fem un referèndum a l'escocesa -hi ha marge constitucional, si es vol- i s'ha acabat el bròquil. Qui no et deixa comptar no pot jugar amb els teus números. Trampes, les justes. I d'injustes ja n'estem servits.

Tot i això aquest no és el tema. Per a mi, ha quedat cada cop més palès -i aquest sí que és un motiu de desencís- la manca d'unitat dels grups civils i polítics que es reclamen lluitadors per la independència. Tret de l'acte institucional de la Diada, és difícil de comprendre la diversitat de celebracions, l'exclusió a alguns d'aquests esdeveniments d'alguns grups i la duplicada assistència a d'altres. A diferència d'Escòcia, el referent més proper, on l'eix nacional i eix social, un cert centre-esquerra, eren concurrents en un sol partit, l'Scottish National Party, a Catalunya no és així. 

O hi ha una unitat de veritat i ens oblidem dels retrovisors i dels electròmetres, o això del procés encallarà

En línies molt generals el centre-dreta està de baixa, però aguanta encara, i el centre-esquerra avança, però està lluny de poder rematar. Així les coses o hi ha una unitat de veritat i ens oblidem dels retrovisors i dels electròmetres, o això encallarà. Tampoc és sobrer recordar que aquí es vol fer el procés en divuit mesos i a Escòcia van trigar 18 anys... per fracassar, aixecar-se i tornar-ho a intentar. Com al Quebec.

Donar les culpes és fàcil. Malgrat que hi ha motius per a la malfiança partidària, o s'enceta el camí de la unitat de veritat o s'acabarà també de veritat a la paperera de la Història. Defraudar la ciutadania en les seves aspiracions legítimes, marejant la perdiu, és de tot punt il·legítim i gens democràtic. Marejar la perdiu són les excuses de mal pagador.