A partir del 9 de febrer, la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i filla del rei Joan Carles I, sisena en la línia successòria al tron d'Espanya, s'asseurà al banc dels acusats del cas Nóos. L'Audiència de Palma ha fet miques la posició del Govern espanyol, representada, en aquest cas, a través del Ministeri Fiscal i de l'Advocacia de l'Estat, que l'havia exculpat de qualsevol responsabilitat en dos delictes fiscals pels quals l'acusació popular, representada per Manos Limpias, demana fins a vuit anys de presó. Les tres magistrades de l'Audiència de Palma han estat contundents en la seva resolució en assegurar, en contra dels representants de l'Estat, que el delicte fiscal no només afecta la hisenda espanyola, sinó tots els contribuents i la societat en general.

Si primer va ser el jutge Castro qui contra vent i marea de l'Administració de l'Estat va decidir asseure la infanta al banc dels acusats tenint davant el fiscal Horrach, ara han estat tres dones de l'Audiència de Palma les que unànimement han desestimat la petició dels advocats de Cristina de Borbó que s'anul·lés parcialment la interlocutòria d'obertura de judici oral i s'arxivés el cas. Les explicacions de "no recordo, no em consta, no ho sé" que va oferir la infanta el febrer del 2014 en la seva condició de copropietària de la societat Aizoon juntament amb seu espòs, Iñaki Undargarin, i a través de la qual es va produir el presumpte frau fiscal, hauran de ser ara, potser, més concretes en un judici que durarà mesos.

El fet que la resolució de l'Audiència s'hagi comunicat deu dies abans del termini previst dóna idea de la determinació de les magistrades de concloure el debat abans d'entrar a l'huracà mediàtic que sempre es produeix en les últimes jornades. De fet, la radicalitat de la resolució i el fet que no sigui recurrible va sembrar en les primeres hores un cert desconcert a més d'irritació en el lletrat Roca, defensor de la infanta. De ben segur que en els propers dies es tornarà a parlar de si Cristina de Borbó ha de renunciar al lloc que ocupa en la línia successòria, un tema que ha pogut esquivar fins ara, però sobre el qual ara molts exerciran novament pressió. Llevat que no sigui ella la que faci el primer pas.