El passat dia 15 compareixia, com cada divendres, en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. I, com ve sent habitual, la carpeta catalana va ocupar una part important de les explicacions de la portaveu del Govern espanyol. La setmana havia estat especialment calenta, ja que el rei Felip VI havia rebutjat rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que li volia notificar en primera persona l'elecció de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Alhora, el mateix cap de l'Estat firmava com és preceptiu un Reial Decret, conjuntament amb el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, de cessament com a president de la Generalitat d'Artur Mas. La novetat del Reial Decret era la supressió de la fórmula habitual en tots els cessaments que es publiquen en el BOE mitjançant la qual s'agraeixen al dimitit els serveis prestats. Sáenz de Santamaría, mitjançant els portaveus habituals en aquests casos, va donar l'explicació de l'Executiu: el Govern espanyol no té res a agrair a Artur Mas. S'entén, és clar, per portar endavant el seu desafiament sobiranista i mantenir una batalla política amb l'Estat reclamant acordar un referèndum d'independència.

Però l'atzar (i la sospita de corrupció) ha invertit molt pocs dies després el singular filtre Soraya. El seu totpoderós número tres, el sotssecretari de Presidència, l'advocat de l'Estat Federico Ramos de Armas, es va veure forçat a dimitir la setmana passada involucrat suposadament en el denominat cas Acuamed, l'empresa pública que investiga el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco i que suposadament hauria pagat una compensació indeguda d'una constructora per un import de 40 milions d'euros. Diversos exempleats han apuntat al jutge que en la reunió en què s'hauria acordat aquesta quantitat hauria participat el dimitit Ramos de Armas. La justícia decididirà quina va ser la implicació de l'advocat de l'Estat, però la dimissió es va produir, si més no, per presumpta corrupció. La pregunta és clara: té l'Estat alguna cosa a agrair a qui dimiteix implicat en un cas de presumpta corrupció? On se situa la vara de l'agraïment?

N'hi ha prou amb anar al decret de cessament de Ramos de Armas per trobar la resposta. Cessament a petició pròpia i agraïment dels serveis prestats. La següent pregunta només pot ser una: és el BOE també un instrument des del qual es fa política partidista amb els cessaments i nomenaments?