Escena 1: durant el congrés del Partit Demòcrata Català, la periodista Montse Bassa va anar un dia a dinar a la cadena La Burguesa. Quan li van servir el producte, anava embolicat amb un paper que incloïa el següent text: 

“Es bien sabido que las hamburguesas y las señoras de Ciudad tenemos mucho en común. Ambas podemos ser:

entradas en carnes, verduleras, picantes, resultonas, solteronas, emperifolladas, planchadas, refritas, especiales o clásicas... pero todas, sin excepción, iguamente tentadoras...”.

Escena 2: observi el titular que acompanya aquesta foto de Periodista Digital d’avui mateix.

Escena 3: els Sanfermines. Durant anys ens hem fet farts de veure l’estranya tradició segons la qual algunes noies, al mig del sidral i pujades a lloms d’algú altre, s’aixecaven la samarreta i mostraven els pits. Més recentment hem vist imatges de descerebrats abraonant-se a les noies i grapejant-les. A partir d'aquelles escenes vam saber que aquella festa on el pixum omple els afluents navarresos de l’Ebre i la pudor de vòmit arriba fins a Saragossa, també era un cau d’agressions sexuals i violacions. I també vam saber que la situació era tan preocupant que aquest any s’havia decidit actuar amb fermesa. De moment hi ha uns quants detinguts acusats de violació (inclòs un Guàrdia Civil) i hi ha diverses denúncies per abusos, inclosa una a una agent uniformada.

Les tres escenes juntes demostren que seguim vivint en una societat on molta gent considera que la dona és un objecte del qual se’n pot abusar sense problema.

La dona serveix perquè el menyspreu que se li fa sigui un reclam per vendre hamburgueses. A la dona se la pot grapejar alegrement per saber si s’ha operat els pits o no, i si cal, es publiquen fotos que mostren al descerebrat de torn com fer-ho. I, al mig de la disbauxa, la dona és perfecta per usar-la com millor et convingui sense el seu consentiment, per descomptat.

A Barcelona, a Pamplona, en una festa popular de Cap d’Any a Colònia o la pròpia família en segons quins països. I el pitjor és que anem enrere.

Vivim en un món comunicatiu masclista. Al cinema, la música, la publicitat i als programes de televisió. Els adolescents són bombardejats amb tota mena d’estereotips masclistes i els copien. Les pel·lícules i sèries per adolescents promouen el mite que l’amor ho pot tot i que les noies ho han d’acceptar tot per conservar aquest amor romàntic.

Un 85% de joves no veu el control de l’home vers la dona com una cosa negativa.

Encara ara només un 13% de les víctimes de violència de gènere denuncien l’agressor.

I, sí, sí, hi ha dones que aprofiten per presentar denúncies falses per fer xantatge a les seves parelles i exparelles, sí. Però ara estem parlant de masclisme. D’actituds que semblen normals i que no ho són. De pretesos textos enginyosos per acompanyar la ingesta d’una hamburguesa que són un insult a la dona. De fotos penjades per aconseguir visites que són una invitació a tocar els primers pits que et passen per davant. I tot això desemboca que si les dones-hamburguesa són temptadores i els puc tocar els pits, per què carai no les puc violar, oi? Total, si s’ho han buscat... I, escolti, que en el fons ho estaven desitjant perquè és que els agrada...