Crec que el robatori de coure que afecta les línies R2, R8 i R12 de Rodalies ha estat molt positiu per al país i per a la seva gent. Per exemple, tant criticar que el tren no arriba a la T1 i ara es demostra que aquella sàvia decisió va ser la millor per donar un millor servei als usuaris (i a les usuàries). La R2 és la línia de Rodalies que actualment arriba a la T2 (i que serà la línia que algun dia abans del segle XXIII arribarà a la T1). Imagini's vostè per un moment que el tren ja arribés a la T1 (com passa a tots els aeroports del món) i que la gent usés aquest mitjà públic de transport per anar i venir d'una terminal per la qual només hi van passar 37 milions de persones durant l'any 2014. Què passaria? Doncs que ara hi hauria greus problemes, la gent es queixaria, s'haurien de buscar alternatives... Un desori. En canvi, com que la línia que hauria d'arribar a la T1 no hi arriba, ara no hi ha cap problema. És fantàstic!!!

El robatori de coure ha demostrat que s'inverteix massa en Rodalies. Si ADIF, o RENFE, o qui sigui (perquè quan passa una cosa així al final no saps qui ha de fer què) fan un gran desplegament de mitjans per oferir una alternativa, i quan la tenen a punt resulta que l'ordinador que ha de comunicar-la als usuaris (i a les usuàries) fa la perla, vol dir que hem de tornar als mètodes de tota la vida. Fora els moderns ordinadors, 386 en funcionament actualment, i recuperem els caps d'estació amb la seva gorra, la seva bandera i el seu xiulet. Si no hi ha ordinadors, no s'espatllen.

I què me'n diu de la salut que estan fent els 20 mil usuaris (i usuàries) afectats? Ara, au, corre-cuita de l'estació a l'autocar, que està aparcat a dos carrers perquè no pot arribar més a prop. Ara surt corrent de l'autocar perquè arriba un tren que ningú sabia que arribava però que ha aparegut. Ara torna a l'autocar perquè el tren ha marxat abans de tenir temps d'arribar a l'andana. Ara que tornem a ser a l'autocar, retornem cap a l'andana de la via 3 perquè arriba un altre tren que ningú sap d'on ha sortit. Ara a córrer escales avall i escales amunt perquè anuncien que el tren no entrarà per la via 3, sinó per la 1. Ara que tothom és a la via 1, au, tornem a la 3 (escales amunt, escales avall) perquè al final entra per allà. Ara tornem a l'autocar perquè resulta que era una falsa alarma i no ve cap tren. I ara trucada al gimnàs per donar-se de baixa perquè amb l'exercici que estàs fent, ja no et cal posar-te en forma. Per tant, gràcies al robatori de coure, els viatgers (i les viatgeres) milloren la condició física, estan més sans i s'estalvien pagar un gimnàs. Què més podem demanar?

Bé, per no parlar de la millora en les relacions humanes. Quantes amistats i, ep, quantes parelles sortiran d'aquestes aventures compartides? Impossible saber-ho, però en seran unes quantes perquè aquestes coses uneixen molt. I, què me'n diu de la millora en la qualitat humana dels àpats nadalencs? Quan després del quart caneló ja no hi ha conversa (ni aire per respirar, ja que està tot a l'estómac intentant fer baixar la beixamel) i els cunyats (i les cunyades) començarien a discutir, podem viure moments de germanor com aquest:

– Doncs jo vaig estar tirat dues hores a La Llagosta.

– Però, què m'estàs dient? Jo estava a Mollet Sant Fost...

– Hooome, haver-ho dit, que jo duia una miqueta de brou.

– Òndia, doncs jo tenia carn arrebossada... Sempre que agafo el tren vaig amb la carmanyola per si de cas.

– I l'haguessis pogut escalfar amb el meu fogonet.

– I taaant, i tu hauries pogut venir a dormir una estona a la meva tenda de campanya. Sempre la porto, per si roben el coure o cau la catenària... o pel que sigui.

En resum, amb unes enquestes tan ajustades, és evident que el primer partit que prometi robatori de coure per a tothom, agafarà un avantatge que pot ser decisiu. Tinguem-ho en compte.