El risc zero no existeix. Però tampoc cal jugar massa sovint a la ruleta russa per posar a prova aquesta frase i reconvertir-la en aquella altra que diu: "no passen més desgràcies perquè Déu nostre senyor no vol" (i on hi diu Déu, com sempre, pot posar-hi Al·là, Buda, Jahvè, Krisna, Jah o el Monstre de l'Espagueti Volador-MEV).

I a la línia R16, la de Tortosa, fa massa temps que temptem la sort. Tant, que l'única possible discussió sobre el servei ferroviari que hi perpetren ADIF i RENFE és si som davant d'un desastre o d'un puto desastre.

Però algun dia dels molts en els quals s’aturen els trens al mig del no res per culpa del lamentable estat de la infraestructura, passarem de l’emprenyada a alguna cosa més. Algun dia, algun passatger tindrà un problema. O més d’un (de passatgers i de problemes). I, llavors, què? Faran com amb l’accident de l’Álvia? O com van fer amb el del metro de València? Sí, també ho intentaran tapar?  

De moment, el que intenten tapar és el que hi està passant ara. Aquest dilluns mateix, la Carme Gaseni (usuària a twitter @kgaseni) i que era el tren que va quedar aturat enlloc, va piular una foto on es veien uns vigilants de seguretat demanant l’acreditació de premsa a un fotògraf que estava fent la seva feina. Davant de les queixes, la resposta des del compte oficial de RENFE va ser que ells no amaguen res. Segurament és així, però tenen alguna explicació a aquesta repugnant actitud? Els vigilants de seguretat eren allà vetllant per la seguretat de la gent o per impedir treballar als periodistes? Aquest és el seu protocol d’actuació? Pensen oferir alguna explicació? I demanar disculpes?

I, com que ho tenim tot tan resolt i tot funciona tan bé, podem perdre el temps amb l’inqualificable vodevil de la línia de La Pobla. Una vergonya tan patètica que supera en caspa tota la trajectòria de José Luís Moreno. SENCERA!

Resulta que el tren entre Lleida i La Pobla de Segur l’opera Ferrocarrils de la Generalitat, però dos quilòmetres del trajecte transcorren per vies propietat del ministeri de Foment. I resulta que per aquestes vies només poden passar-hi trens que pertanyen a empreses que són Societats Anònimes. I FFGG està fent els tràmits per ser-ho, però encara no ho és. Resultat: un maquinista de la Generalitat conduirà el tren durant 80 quilòmetres i un de l’Estat farà els 1.927 metres restants. Superb!

Però el millor de la brometa és que la Agencia Estatal de Seguridad Ferroviaria, responsable de la cosa, va afegir a aquest requisit d’altres tan sensibles pel bon funcionament dels trens com el color de la senyalització dels lavabos als vagons o el tipus de so del xiulet del tren. Això sí, va fer la vista grossa amb altres temes. Resulta que cada tren ha de fer 5 mil quilòmetres abans de rebre el permís per circular. Però el tram en qüestió, com ja ha quedat dit, és de 1.927 metres i això hauria volgut dir que per poder complir la certificació, hauria d’haver fet el trajecte 1.250 cops. Al final van deixar-ho estar en 250 km i sis dies d’anar amunt i avall. FINÍSSIM!!!

Doncs res, quan la Agencia Estatal de Seguridad Ferroviaria pugui deixar de banda coses tan importants com el to del xiulet dels trens de La Pobla i tingui un momentet, potser podran començar a preocupar-se pel que està passant a la línia de l’Ebre. Si, coi, és aquesta que, casualment, anomenen Eix del Mediterrani perquè uneix Europa i la zona espanyola amb més població i desenvolupament econòmic. Sí, per una sola via, però els lavabos dels trens estan marcats amb el color que toca i així no hi ha terribles confusions.