Entre la Qüestió de Confiança i el cop d'Estat al PSOE, la que podria haver estat la gran notícia de la setmana només va tenir un dia de vida, pobreta. La va publicar dimarts El Mundo en portada:

De seguida tots els mitjans digitals van fer el mateix titular, amb alguna petita excepció. I el titular va ser: “El Rei Joan Carles va oferir dos milions d'euros a Manos Limpias”. Un titular cert? O, millor dit, real? Un cop més la diferència entre cert i real. Cert ho era, però mirem-nos detingudament la versemblança de la notícia a veure si era real.

¿Existeix una gravació on Miguel Bernad, màxim responsable de Manos Limpias, li diu a Virginia López-Negrete, advocada de Manos Limpias, que li ha vingut un senyor en nom del Rei oferint-li diners per retirar l'acusació contra la Infanta pel cas Nóos? Sí. I aquí es pot escoltar perfectament la conversa. Per tant, segons això, estaríem davant d'una notícia certa i d'un titular cert.

Ara bé, la conversa és real o és una farsa? Quina prova hi ha que les afirmacions de Bernad siguin certes? Si li sembla fem com en aquelles pel·lícules on el detectiu reuneix els sospitosos d’un crim en una habitació i va fent sil·logismes, preguntes retòriques i reflexions en veu alta fins que troba l'entrellat.

A l’època que Virginia López-Negrete va realitzar (presumptament) la gravació (i dic presumptament perquè la qualitat de l'àudio quan parla ella fa pensar que el micro estava molt a prop seu, però no puc provar-ho que fos ella), ja corria que Manos Limpias havia decidit anar per la Infanta Cristina. El moviment consistiria a constituir-se com a acusació particular, aconseguir imputar-la i, posteriorment, demanar un “rescat” a la monarquia espanyola, cobrar-lo i desaparèixer de la causa. Vaja, es tractaria de fer el que ja havien fet en moltes altres ocasions (presumptament).

Per tant, al presumpte moment de la gravació d'una conversa (perquè la data exacta és impossible saber-la) entre qui dirigia Manos Limpias i l'advocada de Manos Limpias al cas de la Infanta, Manos Limpias estava acusada d'estar fent xantatge a la monarquia espanyola. Quina casualitat, doncs, que algú gravés una conversa amb un contingut que exculpava a les dues persones que hi intervenien, oi? És com si a vostè i a mi ens acusen de robar un pernil d'una botiga i uns dies després apareix una conversa entre nosaltres dos on jo li dic: “Saps que em va passar l'altre dia? Que entro a casa i hi havia un pernil al rebedor”. I vostè em contesta: “Ah sí? No fotis! I qui el deu haver deixat allà? Potser el senyor de la botiga ens vol culpar d'alguna cosa?". I llavors jo dic: "Quina barra que té el senyor de la botiga!".

¿Estic dient que el Rei emèrit no va fer una oferta a Manos Limpias per desimputar la seva filla? No. I no ho dic perquè ni ho sé ni no ho sé. El que si sé, i és el que dic, que la gravació on una persona ho afirma no té cap credibilitat perquè 1/ no existeix cap prova que sustenti l'afirmació i 2/ l'existència d'una gravació entre dues persones de la mateixa part dient que qui els fa xantatge és un altre, les converteix de xantatgistes en víctimes i, per tant, les autoexculpa. I això a mi em fa pudor

I, ¿estic dient que la notícia de El Mundo no és notícia? No, dic que a l'hora de reproduir-la és temerari afirmar que el Rei emèrit va oferir res i que hauria estat més adequat titular que un senyor li va dir a una socia/treballadora/col·laboradora seva, i sense aportar cap prova, que el Rei emèrit va oferir diners per exculpar a la seva filla, justament l'acusació que els feien a ells dos. Bé, seria el titular més adequat, però també caldria fer-lo més resumidet.

Quan algú no va dir el que diuen que va dir

Telediario del migdia de TVE de dimarts. Parlen de la crisi del PSOE. Vagi al minut 6.55 d'aquest vídeo i veurà i, sobretot, escoltarà com adjudiquen a la presidenta del PSOE, Micaela Navarro, haver contestat "probablemente" a la pregunta de si Pedro Sánchez ha de dimitir:

Evidentment Micaela Navarro va dir la paraula "probablemente". Ara bé, la va dir en el context que li adjudica TVE? Bé, escolti l'àudio sencer que va penjar eldiaro.es. Què, ja l'ha escoltat? I no, oi? El "probablemente" el va dir referint-se a una cosa que no tenia res a veure amb la seva opinió sobre la dimissió de Sánchez. 

Per tant, algú va manipular la declaració.

La foto que demostra la realitat 

Hillary Clinton importa, sí, però només si és la protagonista secundària de la individualitat de desenes de persones. La foto té tanta força que no cal dir res més: 

Ara bé, el que rebla el clau de la reflexió mediàtica és l'autoria de la foto. Qui la va publicar a twitter i la va convertir en viral a tot el planeta va ser en Victor Ng, membre de l'equip de campanya de Clinton. I és ell qui s'ha endut les felicitacions de milers de persones. Ara bé, segons el Daily Telegraph l'autor no és ell sinó Barbara Kinney, una fotògrafa que també forma part de l'equip de l'aspirant demòcrata.

Algú va practicar l'antiquíssim art de la selfie-medalla en una cosa tan moderna com una selfie triomfant a la xarxa.