Durant molts anys, quan ETA matava en nom del dret d'autodeterminació, van dir-nos que "sense violència es pot parlar de tot". I quan Catalunya va plantejar parlar, no només sense violència sinó amb tota la pau del món, l'argument va desfer-se'ls com un bolado i van deixar-lo estar.
Després van dir-nos que ells encantats de negociar de tot i més, però el problema era que la llei no permetia coses tan estranyes com preguntar l'opinió a la gent. I quan Catalunya va respondre; "ah, doncs llavors canviem la llei i tema resolt", l'argument va desfer-se'ls com un parell de bolados. I també van deixar-ho estar.
I finalment van inventar-se allò que la sobirania resideix en tot el poble espanyol. L'argument era: "Res de referèndum perquè mai no canviarem la llei. Però si la canviéssim i algun dia permetéssim un referèndum, haurien de votar-hi tots els espanyols, no fos cas...". Doncs bé, ara aquest argument tan bonic s'ha desfet com una fàbrica de bolados situada al polígon industrial Can Pistraus, situat al terme municipal de La Sisena Forca de Dalt. Per què? Doncs perquè davant dels nassos de Madrit (concepte total) s'hi ha instal·lat la famosa frase aquella que els referèndums els carrega el dimoni, com s'ha vist amb el Brèxit, amb Colòmbia o ara amb Itàlia. És el problema de preguntar a la gent, que potser contesta el que li ve de gust, no el que tu vols.
I ara vostè em dirà: "I, com ho sap que Rajoylandia, el país del diàleg, ha dit que ni parlar-ne?". Bé, miri's les portades d'avui dels quatre diaris de paper publicats a Madrit (concepte), a veure quina conclusió en treu:
O sigui, ara mateix el discurs oficial és que quedi clar que ni tan sols deixaran passar una petita reforma de la Constitució per afegir-hi una tercera via descafeïnada, nivell oferir cacauets als micos a veure si callen d'una santa vegada. O sigui, això és com aquella famosa medalla de l'amor: avui és més difícil que ahir fer algun dia un referèndum pactat, però encara ho és menys que demà.
Per tant, els que parlen de referèndum pactat, haurien de dir-nos amb qui el pactaran. Qui hi haurà a l'altra banda? Els extraterrestres de la pel·lícula "Arrival"? Perquè, el que seria terrestres habitants de l'Estat espanyol ni n'hi ha i ni se'ls espera.
Si queda clar que ells (i elles) ni tan sols es plantegen una mínima reforma de la sagrada Constitució, quan a partir d'ara algú ens continuï parlant (a nosaltres) de referèndum pactat, què ens estarà dient exactament? Que Cristiano Ronaldo paga tots els impostos que li toquen? Sí? És això? Ah, doncs gràcies, ara ja ho hem captat. Del tot. I més.
L'únic dubte és si a partir d'ara això del famós referèndum pactat ens ho diran normal, com fins ara, o bé es posaran un nas de pallasso mentre interpreten "Cisquillu el xocolater" amb un saxo de fira. Un servidor, posats a triar, opta per aquesta segona opció. Almenys entreté.