Abans d’esdevenir un màrtir de la catalanor, Artur Mas era imitat per Toni Albà com si fos un robot alienígena vingut d’Esade. Tots els que fins fa ben poc es feien palles maratonianes quan l’antic molt honorable sortia a la BBC (i ens hi feia quedar certament com uns autèntics ciutadans de l’Europa pròspera) eren els mateixos que li criticaven que fardés d’idiomes quan era cap de l’oposició i en Montilla degradava el nivell C a cada frase. Encara recordo com, a la campanya del 2010, Mas apareixia als anuncis de Convergència i Unió amb les canes ressaltades, fent ulleres i quasi demanant perdó per existir abans de poder guanyar.

Els catalans adorem els pobres vexats i ara li toca el torn a Pedro Sánchez, aquell noi que tothom acusava de guapo i prefabricat, però que ara ens sembla la rehòstia encarnada de l’ètica deontològica, fins al punt que molts estarien encantats de fer-lo militant del PSC amb el ballaruques. Ahir el pobre Pedro, el mateix que s’ha deixat matar abans de regalar-nos el vot a tu i a mi en un referèndum, com si fóssim éssers adults, plorava davant les càmeres, i és lògic que l’abracem sense recança, nosaltres que som els autèntics reis del llagrimal, els monarques absoluts del greuge i els especialistes a enyorar polítics sacrificats.

Però la presència dels ploraners, emocionalment colpidora durant uns pocs dies, només afavorirà Mariano Rajoy i un PP que podrà radicalitzar-se al poder contemplant com els partits de l’oposició es devoren entre sanchistes, susanistes, pablistes, errejonistes i malabaristes. Mentre tothom plora, Rajoy podrà continuar governant amb aquella ganyota d’agror mal passejada que fa quan Joan Tardà o Quico Homs encara li demanen que els autoritzi un referèndum de secessió, en un nou exemple d’astúcia ploranera. Entre tanta llàgrima i amb un PSOE trinxat, Rajoy governarà encara amb més comoditat que quan tenia majoria absoluta.

Si Pedro Sánchez torna, serà per disputar la segona plaça. Mentre tots ploren, la política s’alenteix. Ahir de nit, Rajoy es fa fumar un Partagás 898 durant hora i mitja, amb un tiro ben obert, fumarada tranquil·la. Aneu demanant-li un referèndum, ploraners...