No, no, el cop d'estat provocat pel Partit Socialista Andalús al si del PSOE no té a veure amb Rajoy. Rajoy i l'abstenció a la seva investidura són l'excusa de l'antic règim per perpetuar-se.

Les ordres són que res no canviï. I si el partit dels ERO i dels Cursos de Formació permet que governi el partit de Gürtel, els sobres i les obres a la seva seu central pagades amb diner negre és perquè el sistema no pot permetre ni una sola esquerda.

"Antes azul que rota". Antes Mariano & His Band que un Pedro Sánchez que podria significar una nova manera de fer les coses i, vagi vostè saber, potser té un mal dia i comença a fer neteja.

Fixi's com ha acabat aquesta història, van petar-se Pedro Sánchez i resulta que ara Pedro Sánchez passarà a la història com l'intent de renovar, de netejar, de regenerar un partit antic, immobilista, sobrepassat, vell i caducat. Un partit en mans d'una minoria adherida a la cadira perquè és el seu únic mitjà de vida possible.

Rajoy i la governabilitat és l'excusa per perpetuar-se al lloc de treball i al sou, però també perquè a Espanya no es mogui res.

Ara mateix Rajoy, amb la complicitat del Partit Socialista Andalús i Ciudadanos, són els marmessors del règim del 78. Entre Reforma o Ruptura, seguir com sempre. Que res es mogui. Tant se val que cada dia tinguem un estrip, s'apedaça i endavant. I quan és impossible refer-lo i es posa en perill l'estatu quo, si cal es fa abdicar al Rei. El règim, aquell règim, està per sobre de tot i de tothom. Es digui Joan Carles, es digui Pedro, es digui Manos Limpias, que va existir mentre va convenir i es va acabar d'un dia per l'altre quan es van pensar que eren algú i van creuar la línia.

“Quieto todo el mundo”. La frase encara ressona i és més real que mai. Tothom quiet. Tot quiet. Tot aturat. Que no es mogui res.

I el més simpàtic és que alguns dels que diuen que són la revolució, que diuen que són hereus del 15-M i d'aquell poble al carrer i que diuen el bla, bla, bla, ens volen fer creure que els catalans trucarem a la porta d'aquesta gent i, no només ens rebran amb una safata de Ferrero Rocher, sinó que pactaran amb nosaltres coses molt boniques. Sí, i tant! I ens regalaran un pernil a cada un. I a cada una. I del bo.

Rajoy és l'excusa per mantenir la nòmina. La d'uns quants que no tenen on caure morts i nòmina la d'un Estat que vol continuar vivint al 1976. És allò de continuar passant-se el porró entre els mateixos de sempre. No fos cas.