Ho sento, només començar li faig un espoiler: canvi a l'alineació del Procés. Surten del terreny de joc RUI (Referèndum Unilateral d'Independència) i DUI (Declaració Unilateral d'Independència) i entren al seu lloc el RAC (Referèndum Acordat) i el RVNUOS (Referèndum Vinculant No Unilateral o Sí).

I ara anem a la cosa. Avui hi ha hagut un debat excepcional dins d'un últim any que ha estat excepcional. I no ho dic jo sinó que ho ha dit el president Puigdemont. Concretament ha estat aquesta tarda durant la primera jornada de la Qüestió de Confiança. Excepcional, compte, no vol dir històric. D'aquests dies ja en portem uns quants, però avui no era el cas.

El president, l'independentista tranquil, ha enllestit el seu discurs en poc menys d'una hora. Si seguim l'ordre de la seva intervenció, ha saltat a la piscina, jo crec que amb aigua, i ens ha dit el que tots sabíem des de fa dies que ens diria.

“Qui no m'aprovi els pressupostos, no caldrà que demà em faci confiança”. Aquesta frase és el salt amb doble escorç i tirabuixó mirant a la CUP. El president els diu: “Tenim pactada la confiança, però si després no m'heu d'aprovar els pressupostos, no cal que continuem. Fem eleccions i passi-ho bé”. Si no fos que els pressupostos no estan molt lligats ara mateix, crec (amb el risc d’haver de menjar-me l’afirmació) que no hauria dit la frase.

Parlant per separat amb dues de les persones que estan treballant amb els pressupostos, les dues m’han dit el mateix: “Va tot molt bé, però l’altre cop també anava molt bé...”. I quan els he preguntat si en aquests pressupostos hi haurà prevista una partida pel referèndum, que diuen que és una de les condicions que posa la CUP per aprovar-los, he interpretat que la cara ha estat de que sí.

“Referèndum o referèndum”, a part de ser una nova frase pel diccionari del Procés (juntament amb les aportacions “cadena de confiances” i “independentistes i dependentistes”) era la part que tots ja sabíem. Problema? Aquesta cançó ens sona. Això d'un referèndum acordat amb l’Estat, i si no el farem igualment, ja l’hem ballat en unes quantes festes majors. La tocava el grup 9-N i ja comença a ser una peça vintage.

Suposo que demà, al debat amb els grups, aclarirem més coses sobre aquest tema. Però ara per ara la Qüestió, crec, és la Confiança, sí, però sobretot són els pressupostos. Perquè sense ells no cal ni parlar de RAC o de RVNUOS.