La Vanguardia i tot l’estol habitual de la tercera via (entre els quals cal incloure la Convergència de sempre) ja han començat a publicitar l’enèsim propòsit de bones intencions per restablir diàleg fraternal entre el Govern espanyol i la Generalitat amb l’únic objectiu de pressionar Carles Puigdemont perquè retiri el referèndum de l’agenda independentista. Comença el pressing KRLS: Soraya amb la carpeta catalana a l’aixella torna a revisar les vint-i-tres propostes de Mas que ara ja són quaranta-sis i qui sap si demà passat noranta-dues, la designació de l’antic militant d’Unió Enric Milllo com a cap de bidells a la Delegació del Govern a Catalunya... tot això és només el principi d’una corrua de petits gestos amb què l’establishment espanyolista a Catalunya pretendrà castrar les urnes i deixar-te sense vot.

Adolfo Suárez ha abandonat momentàniament la tomba per recordar-nos una regla bàsica del bon franquista

Adolfo Suárez ha abandonat momentàniament la tomba per recordar-nos una regla bàsica del bon franquista: els demòcrates de debò mai no han de deixar votar la gent, no fos cas que escollissin una cosa que molesti els garants de la pàtria. Aquesta és la intenció última del règim espanyol i dels seus sequaços catalans: pressionar el molt honorable d’Amer perquè retiri el referèndum i torni a la dialèctica d’eleccions constituents per demanar-nos el segon vot de la nostra vida. El Govern espanyol vol una Catalunya sense urnes encara que sigui al preu del triomf dels comuns, aquells farsants que regalen el do de la sobirania a la tribu amb l’Estat espanyol com a últim beneplàcit del seu futur. La tercera via catalana es mostra més despullada que mai: es pot parlar de tot, menys del referèndum.

Puigdemont s’enfrontarà ben aviat a les mateixes pressions que va tenir Artur Mas per convertir el 9-N en una votació consultiva

El pressing KRLS ja és una realitat i, com de consuetud, comptarà de ben segur amb el beneplàcit de tots els processistes que aprofiten qualsevol tremolor del CEO per fer aflorar la retòrica de la por del vot amb l’excusa cursi d’eixamplar la base de l’independentisme. El referèndum no només és una idea meravellosa pel seu esperit radicalment matemàtic, una persona un vot, sinó que es demostra dia rere dia com la clau de volta que emmiralla sense embuts la por de la llibertat d’alguns catalans. Puigdemont s’enfrontarà ben aviat a les mateixes pressions que va tenir Artur Mas per convertir el 9-N en una votació consultiva; abans foren Unió i Iniciativa i ara serà l’Ibex-35 escudat en els comuns i els seus sicaris. La història sovint és una farsa que, si es repeteix, esdevé una autèntica tragèdia.

O referèndum o viure sempre a tocar del cel. Vosaltres trieu.