Patxi López, el nou president del Congrés dels Diputats, pot considerar-se una persona afortunada. Diputat durant molts anys al Parlament basc, va tenir la possibilitat de ser escollit lehendakari el març del 2009 després d'haver perdut les eleccions que va guanyar el Partit Nacionalista Basc. La suma dels diputats socialistes, que van quedar segons, i el PP, que va ocupar la tercera posició, va impedir la reelecció del nacionalista Juan José Ibarretxe, que havia mantingut una dura pugna amb l'Estat. També va contribuir a l'elecció de López la il·legalització de l'esquerra abertzale, que no es va poder presentar a les eleccions i va demanar als seus simpatitzants un vot nul. La suma de vots del PNB i del sufragi nul hauria permès a Ibarretxe retenir la lehendakaritza. Però no va ser així.

L'alegria de Patxi López i dels socialistes bascos va durar fins al desembre del 2011, quan el PNB va recuperar el càrrec de lehendakari per a Iñigo Urkullu, que encara l'ocupa en l'actualitat. Ahir, a López li va tornar a somriure la fortuna. Per primera vegada, el càrrec del president del Congrés recau en el partit que no ha guanyat les eleccions generals, en aquest cas les del passat 20 de desembre. El PSOE va ser segon en el resultat global i el PSE va quedar com a tercera força política a Euskadi, darrere del PNB i de Podemos. Patxi López va arrencar l'únic escó socialista per Biscaia. D'una manera menys transcendent que el 2009, el PP amb la seva abstenció en l'elecció del president del Congrés també l'ha ajudat. Bé podria ser el Poulidor (pel ciclista francès Raymond Poulidor, un esportista bonàs dels anys setanta amb un currículum esportiu pel qual era considerat l'etern segon).

Patxi López, un socialista molt proper al PP, té la missió de facilitar un acord entre populars i socialistes, una cosa avui més que difícil. Pedro Sánchez resisteix el #pressingSánchez encara que les principals figures del PSOE encara no han fet servir tota la seva força davant el secretari general. S'acosta una batalla tan interessant com difícil en la qual no s'ha de descartar cap hipòtesi. Ni la celebració d'unes noves eleccions generals.