S'ha acabat l'esbarjo. Felip VI ha firmat el decret de dissolució de les Corts més breus de la democràcia. Acomiadeu-vos de la legislatura més curta i exòtica de les que ha tingut Espanya perquè amb la rúbrica del Rei se'ns convoca de nou a les urnes.

La nova política ha mostrat els mateixos vímets que la vella: sectarisme, bloqueig, veto, incapacitat per al pacte i interessos partidistes. Estem davant d'un nou i sonor fracàs dels partits, dels d'avui i dels de sempre. I després es pregunten què han fet per merèixer que els ciutadans els considerin un problema!

Algú haurà de pagar la factura d'aquest festival de la impostura i el teatre de l'absurd. I no parlem pas de diners -perquè dels 160 milions que costarà la campanya ja ens en fem càrrec els contribuents-, sinó de preu polític. Caldrà esperar per veure-ho perquè, encara que les enquestes diuen que Mariano Rajoy és qui més es beneficia d'aquestes eleccions i Pedro Sánchez a qui més perjudiquen, res no està escrit. I encara menys en una convocatòria on, per la incapacitat dels mateixos partits per resoldre els problemes interns, se'ns crida a votar, però també a fer fora aquells líders polítics que les seves organitzacions han decidit mantenir als llocs bo i sabent que alguns suposen una rèmora per a les seves sigles.

Algú haurà de pagar la factura d'aquest festival de la impostura i el teatre de l'absurd

Per tant, que Rajoy segueixi al capdavant dels sondejos no vol pas dir que sigui capaç de formar un govern, ni que el PP sumi amb Ciutadans el que no va sumar el 20-D. En tot cas, encara que sumés, Rivera no ha posat altre preu que la “jubilació” del president dels populars perquè hi hagi un nou Executiu de dretes. Així que el 26-J pot ser, a més d'una cita amb les urnes, el principi del final de la carrera política del president dels populars. I més d'una ja n'està a l'aguait.

Però si el panorama pinta negre per a Rajoy, molt més per al candidat del PSOE. Perquè encara que Pedro Sánchez ja ha manifestat que cap resultat no el dissuadirà de presentar-se a la reelecció com a secretari general, si alguna cosa tenen clar els barons del partit és que el 27-J no callaran com van fer el 21-D. Susana Díaz ja ha fixat el mínim exigible: guanyar. Una hipòtesi que no contempla ni tan sols el comitè electoral de Ferraz, on es parla d'una millora de tot just tres escons en el millor dels casos. Si fos així i encara que ho intentés, Sánchez no tindria marge per liderar cap negociació de govern perquè el poder territorial del partit l'inhabilitaria per a això aquella mateixa nit.

Si el panorama pinta negre per a Rajoy, molt més per al candidat del PSOE

Tampoc Pablo Iglesias no estarà exempt de moviments interns en cas de no millorar el resultat de desembre. Si com temen els errejonistes, la convergència amb IU no els permet créixer per l'esquerra tot el que perdin pel centre, el secretari general de Podemos tindrà problemes per imposar el seu lideratge. Seria el moment d'Errejón i dels qui com ell creuen que només la transversalitat i la moderació els permetrà conquerir el cel, i no pas per assalt.

I el futur de Rivera? El líder de Ciutadans en tindrà prou amb consolidar la posició de frontissa, de vetllar per la supervivència de la marca i que els taronges no acabin com els magentes de Rosa Díez. De moment, ha passat de marca blanca del PP a company del PSOE. I això també li ha generat tensions internes.

El lideratge de tots ells depèn del resultat del 26-J, i està escrit que més d'un no passarà la prova. El que he dit: ens han convocat a votar i a fer fora.