Un ministre que condecora amb la medalla al mèrit policial una Verge, compara l'avortament amb ETA, rep al seu despatx un imputat del cas Bankia, afirma que una Catalunya independent "seria un colador del terrorisme" i rebutja el matrimoni gai perquè "no garanteix la pervivència de l'espècie" és, si més no, peculiar.

Si a més utilitza el càrrec i les Forces de Seguretat de l'Estat per perseguir els adversaris polítics, la seva "particularitat" es converteix en un problema per a la democràcia i l'Estat de Dret. Per molt menys, en van caure d'altres. Però parlem de Jorge Fernández Díaz, un personatge de missa i confessió diària, que ha de demanar perdó, amb freqüència per tots i cadascun dels seus pecats i que a més té butlla amb el president del govern.

El titular d'Interior en funcions pertany al cercle més íntim de Mariano Rajoy, té bons i "beatífics" amics en diversos mitjans de comunicació que s'encarreguen de blanquejar -quan no ocultar- les seves barbàries i viatja sovint al Vaticà a la recerca de la benedicció papal.

Malgrat tot, ha estat reprovat al Parlament amb els vots de tots els partits, tret dels del PP. I encara es vanta del fet que la Fiscalia del Tribunal Suprem no hagi vist cap element delictiu en la seva censurable actuació perquè diu que li mereix més respecte que el que decideixin ses senyories.

La declaració diu molt sobre la concepció que Fernández Díaz té d'una democràcia i de l'ús arbitrari del poder que ha exercit el govern del PP en els últims quatre anys. Perquè per al ministre, l'important no és que ell creés una policia política, si més no, per espiar l'adversari, sinó que un mitjà de comunicació difongués els enregistraments de la seva "gesta".

No ho veu així cap grup parlamentari dels que estan representats al Congrés. I tampoc molts dels diputats del PP que, per disciplina de vot, s'han vist obligats a votar contra la sonora reprovació. A la dreta també hi ha, encara que no ho diguin en públic, els qui s'avergonyeixen d'un full de serveis com l'acreditat per Fernández Díaz. No és el cas de Rajoy, esclar, principal valedor del ministre. El dubte està en si, per al capitost dels populars, Fernández Díaz és només un ministre "tocat" o també està "enfonsat" i, per tant, inhabilitat per a càrrec públic.

En la continuïtat o no de Fernández Díaz al govern veurem la disposició de Rajoy a governar des de l'acord, el diàleg i l'entesa amb altres forces polítiques

El president del govern en funcions, que d'aquí a una setmana serà investit de nou, tindrà l'ocasió de demostrar si en aquesta nova legislatura està disposat o no a governar de manera diferent a com ho ha fet amb una folgada majoria absoluta. En la continuïtat o no de Fernández Díaz al capdavant del Govern veurem la disposició de Rajoy a governar des de l'acord, el diàleg i l'entesa amb altres forces polítiques. Si preguntés entre els seus socis naturals o conjunturals de l'arc parlamentari, no n'obtindria el vistiplau de cap.

I no sembla que estrenar mandat amb un ministre reprovat per la vergonyant utilització de les institucions públiques en benefici propi i contra els adversaris sigui el més recomanable per a la necessària regeneració de la nostra malsana democràcia.

Aviat en sortirem de dubtes. Però no hi posin massa esperança perquè en el PP especulen que el president, poc donat als canvis, reestructurarà el gabinet més per addició que per sostracció. En fi, que es limitarà només a omplir les vacants d'algunes carteres avui sense ministre -com a Sanitat i Foment- que a prescindir d'alguns dels titulars de departament. Mal començament.