Estàs un dia a casa mirant l'informatiu de TV3 i apareix una notícia d'aquelles que, tal i com te l'expliquen, et deixa que et punxen i no et treuen sang i que, de seguida, veus que tindrà recorregut.

És la història d'una parella de les Franqueses del Vallés a qui un dia una amiga els diu si poden allotjar una tercera persona fins que trobi un pis de lloguer. La parella accepta, però al cap de poc temps la convivència entre les dues parts es deteriora i es fa insostenible. Tant, que la parella li diu a l'amiga de l'amiga que marxi, ella s'hi nega i els denuncia als Mossos per coaccions.

I a la notícia parlen del “malson” de la família que no la pot fer fora perquè la llei no els dóna la raó. Que tres mesos després “ningú els dóna cap solució” i que “l'única escletxa legal que han trobat podria tardar un any a fer-se efectiva”. I ens expliquen que la dona ara “els caps de setmana hi porta el fill i la parella”. I hi apareix l'afectat i explica que degut a la denúncia que va presentar la convidada, els Mossos van anar al pis i que la situació que ha derivat els “està destrossant la vida perquè és la salut i és la ment” i que s'ha arribat a un extrem tan greu que “la meva dona no vol venir ja ni a casa. Pateix atacs d'angoixa, es desmaia, tremola i plora cada dia” i que el que volen és una solució “perquè aquesta dona marxi”.

Llavors, l'àudio de la notícia ens explica que els juristes no recomanen aprofitar l'absència momentània de l'okupa (ja ens ha quedat clar que l'amiga de l'amiga ho era) per treure els seus efectes personals i canviar el pany de la porta perquè això podria suposar problemes legals al propietari legal. I això ens ho confirma un expert del bufet Garrigues que apareix a continuació. I així s'acaba la notícia.

I tu et quedes esclafat al sofà de casa pensant coses com: “quina barra té la paia aquesta, a sobre que la vols ajudar... I, fixa't, la llei beneficia els okupes i la policia no hi pot fer res”. I t’imagines tu en aquesta situació. I et veus a casa teva amb la teva família al menjador sense no poder ni anar al vàter perquè algú a qui no coneixes de res i que t'ha denunciat, en aquell moment està fent servir la teva dutxa... o sigui, la teva aigua i el gas de la teva caldera. Molt bèstia, oi?

Com era previsible, la notícia va córrer com la pólvora i tots els mitjans en vam parlar perquè, reconeguem-ho, és un d'aquests fets que impacta. I tots vam oferir aquest enfocament, aquesta versió. La de TV3. O sigui, a ningú se li va acudir anar a parlar amb l'amiga de l'amiga, amb l'administrador de la finca, no sé, amb algú. Vaja, que ningú va investigar pel seu compte si les coses eren exactament així o no. Si hi havia algun matís que expliqués algun comportament.

I així vam estar fins l'endemà, o sigui avui, quan després del rebombori resulta que l’okupa amiga de l'amiga ha agafat les coses i ha fotut el camp sense dir res.

Que bé, oi? Tema resolt. Han guanyat els bons i la perversa amiga de l'amiga no s'ha sortit amb la seva. I, de pas, hem reobert el debat cíclic sobre aquesta llei que protegeix els okupes i no els propietaris i s'ha recordat allò de que si tu surts de casa i quan tornes algú s'hi ha instal·lat, tindràs molts problemes per fer-lo fora. I que hi ha màfies especialitzades en aquestes pràctiques que demanen diners a canvi de marxar i evitar-te un llarg procés legal durant el qual no tindràs on viure i, a sobre, pagaràs els subministraments que gasti l’okupa. Però aquest no és l'objecte d'aquest article. No, el tema és el paper dels mitjans en aquesta història.

Sí, perquè quan tot havia acabat, aquest matí a Can Basté (RAC1) hi ha aparegut Josep Maria Aguilà, advocat del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, que anava a explicar el que diu la llei i que s'ha trobat que per telèfon hi havia l'afectat. I així ha estat com el senyor Aguilà ha demostrat conèixer detalls que cap periodista havia explicat fins a aquell moment: que hi havia un acord verbal entre les dues parts, que “l’okupa” pagava 200 euros mensuals per estar-se a l'habitació, que el llogater “legal” va apagar la caldera a “l’okupa” mentre es dutxava i altres qüestions totalment desconegudes. I, evidentment, això ho canvia tot. Informativament parlant.

Insisteixo, no entro en el tema legal, ni en el dret de poder viure a casa teva sense tenir algú a qui no vols veure ni en pintura, ni en la relació entre les dues parts, ni estic donant la raó a l'amiga de l'amiga. No, no, parlo de l'aspecte estrictament periodístic.

Explicar que algú ha acordat amb una altra persona, encara que sigui verbalment, un cert temps d'estada a casa seva i a canvi de diners no és el mateix que explicar la història d'algú que acull una persona a casa seva per fer un favor, que aquest algú es dedica a fer-li la vida impossible i que quan li diu que marxi li presenta una denúncia.

I si Josep Maria Aguilà, advocat del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, sabia tot això, qualsevol periodista podria haver-ho sabut, oi? Com? Preguntant. Com suposo que ha fet el senyor Aguilà. Però, pel que sembla, els periodistes ens limitem a repetir notícies i qui investiga si són veritat o no són els administradors de finques.