Si vostè em pregunta què és Catalunya ara mateix, aquest 10 d'octubre del 2017, no sabria donar-li una resposta. Avui el president Puigdemont ha dit que havia declarat la independència (no tinc clar si ho ha fet, però dir que ho ha fet sí que ho ha dit) i després l'ha congelat immediatament tot esperant un diàleg per part de l'Estat. Per tant, no l'ha declarat ben bé i aquest no-ser està a l'hiperespai. I la resposta que arriba de Madrit (concepte), al moment d'escriure aquesta crònica, és que Rajoy diu que sí, que ha estat declarada la independència. I unilateralment. Benvinguts a la república de les interpretacions.

El cas és que la jugada del president Puigdemont era l'única manera de no fer cap pas enrere, fer-ne un endavant, no acabar a la presó i dir als 1.300 periodistes (aprox.) que avui eren al Parlament (358 dels quals eren de 126 mitjans internacionals) i als molts altres que seguien la intervenció arreu del món: “jo vull negociar i ara li toca a l'altra part fer un gest”. I si el que ara em pregunta vostè és si Rajoy farà cap gest, li diré que som davant d'una pedra. Però que, de vegades, fins i tot les pedres més grans es mouen. I en aquest cas potser algú l'empeny. Potser.

Però fins arribar fins aquí, avui al Parlament hi ha passat unes quantes coses.

Preveient que era un dia totalment diferent a tots els altres vistos fins ara, a les 11 del matí ja corrien pel Parlament la majoria dels periodistes que han cobert l'esdeveniment. El parc de la Ciutadella estava blindat i el zoo estava tancat. A la part baixa hi havia dos controls. El primer estava més o menys davant de l'estació de França, just on diumenge hi havia l'escenari de la mani a favor de la unitat d'Espanya (això sí que és polivalència de l'espai) i l'altre a la porta del parc. Després ja hi havia el control normal de sempre.

Allà hem passat el dia amunt i avall especulant sobre el que passaria a la tarda. Imagini's mil periodistes junts!! Quin perill!!! Els uns preguntant als altres, els altres preguntant als uns. Els uns especulant sobre què diria el president i els altres especulant sobre l'especulació dels uns. ¿Serà una DUI (Declaració Unilateral d'Independència), una DI (Declaració d'Independència), una DPNG (Declaració Però No Gaire)? Què serà serà?

I entre tant de periodista, de tant en tant hi circulava algun diputat. Als de Junts pel Sí se'ls veia molt relaxats i somrients. Un del PP m'ha dit amb cara greu “això acabarà malament”, però un altre ha deixat anar un “veurem què passa”.

A tres quarts d'una ja hi havia gent dinant. Cosa de la presència de molts periodistes europeus amb horaris europeus i cosa de la previsió: a veure si s'acaba el menjar i tenim un disgust. Llom, lluç, mongeta tendra saltejada i pasta. A un quart de tres la cua per poder accedir al bufet era d'uns 20 minuts. Quan era a la cua ha passat la Mònica Terribas i la funcionària del Parlament que tenia darrere meu ha comentat: “me la imaginava més alta”. Un altre funcionari del Parlament, quan ha vist la cua, ha decidit menjar-se un entrepà d'una de les màquines expenedores.

A 2/4 de 4 encara hi havia cua per dinar. A aquella hora ja corrien pel Parlament Salvador Cardús, Anna Arqué, Pilar Rahola, la majoria de diputats del PDeCAT i Esquerra a Madrid i Ernest Maragall (con él y con su hermano empezó todo en forma d’Estatut).

El president ha entrat a l’edifici a les 17.06 i ha anat directament cap al seu despatx. No-sé-quants fotògrafs i càmeres l’esperaven al recorregut que havia de fer fins a l'hemicicle. Un servidor era en un racó amb la Maika Navarro i fins allà ha vingut un dels escortes i ens ha dit (citant-nos pel nostre nom) que quan passi el president, res de córrer darrere seu. A la zona hi ha arribat un molt influent periodista de Madrid i parlem del tema Pablo Casado. Ell defensa que el senyor PP no tenia ni idea que Companys va morir afusellat. Jo li dic que ho dubto i ell ho manté.

La majoria dels convidats que passen cap a l'hemicicle, s'aturen a la càmera del programa El Intermedio que així els ho sol·licita. Passa Xavier Trias, Gabriel Rufián, Quico Homs... I a les 17.53 arriben Artur Mas i Helena Rakosnik.

Passa un minut de les sis i ja anem amb retard. Joan Coscubiela i Albano-Dante Fachin surten de l'hemicicle i xerren. Passa en Fidel Masreal d'El Periódico i diu que passa alguna cosa. Efectivament, el ple s'endarrereix. Segons una versió, ha estat l'oposició la que ha convocat una junta portaveus. L'altra versió diu que ha estat el president perquè la CUP hauria demanat una votació.

Els periodistes semblem formigues amunt i avall intentant aclarir què passa. Ens preguntem els uns als altres i els altres als uns. Els diputats ens pregunten i nosaltres els preguntem a ells. Un company d'una TV alemanya en diu periodisme parasitari. Xavier García Albiol apareix a la zona de passos perduts i explica que són desavinences entre Juts pel Sí i la CUP. De sobte passen per un lateral de l'espai Quim Arrufat, Eulàlia Reguant i Benet Salellas. Van als despatxos de Junts pel Sí a negociar. Què està passant? Ningú no ho sap. A les 18.50 surten de l'ala del Parlament on s'ha fet la trobada. Un minut després passen el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras.

A aquella hora encara hi ha més problemes per tenir wifi o 4G. Els que hauríem d'informar no podem informar a l'exterior per falta de cobertura.

A les 19.05 passen pel davant d'un servidor de vostè tots els diputats de Junts pel Sí en direcció a l'hemicicle. Vaig preguntant amb la mirada si la cosa s'ha resolt o no. La majoria em diu que ha anat molt bé. Passa una persona de l'equip de Puigdemont i em diu “molt bé, molt bé”. Passa una altra persona de l'equip de Junqueras i diu “tot resolt”. Són les 19.11 i sonen els timbres que anuncien que comença el ple.

Allà el president ha begut dos gots d'aigua, ha estat aplaudit tres cops pels seus i, com a deferència per la premsa estrangera, ha fet un resum de com hem arribat fins aquí. A les 19.41 s'ha assegut al seu escó i ha donat pas a la cap de l'oposició, Inés Arrimadas. Duia el discurs escrit i no ha estat prou hàbil per incorporar el que ha dit el president. Pensant en els mitjans estrangers, i sabent la mala premsa que té el nacionalisme a Europa, ha presentat Puigdemont i qui li dona suport com un perillós nacionalisme, el pitjor d'Europa, i que a més és supremacista. I pensant en els seus votants ha dit que no permetrà que als seus pares que viuen a Andalusia els demanin el passaport quan la vinguin a veure.

A les 19.53 ha estat el torn per en Miquel Iceta (PSC), que sí que ha contestat el discurs del president i hi ha afegit coses que duia escrites i arguments ja elaborats. El principal ha estat que amb el 38.47% de vots del Sí no es pot declarar la independència i que ell vol l'acord del 80% de la societat i que això sigui el que es voti. La frase que resumeix la seva intervenció podria ser: “Una minoria no es pot imposar sobre una majoria”. L’ha dit en català, anglès, francès i castellà.

Lluís Rabell (CSQP) ha intervingut a les 20.11. També ho duia tot escrit i ha dit que el referèndum no és vàlid i que la DUI és un error. I, com de passada, ha deixat caure que potser d'aquí a uns dies hem de sortir al carrer a defensar les institucions.

El discurs de Xavier García Albiol (PP) ha començat a les 20.25. La cinquena paraula ha estat “demència”. A partir d'aquí un discurs escrit, adreçat a la seva parròquia i sense cap novetat.

I a les 20.39, torn per a Anna Gabriel. Ha anunciat que tenien previst parlar els 10 diputats del seu grup i en diversos idiomes. Llàstima que ho han deixat estar perquè hauria estat bé. Ha dit que no els sembla bé que no s’apliqui el resultat del referèndum i que no sap amb qui pretén negociar el president. Però el que no m'ha quedat clar és què pensa fer la CUP a partir d'ara. Ho han explicat a la roda de premsa feta a dos quarts d'onze de la nit i amb la presència de tot el secretariat nacional. En Quim Arrufat ha dit que "la confiança amb la majoria ha estat tocada", ha demanat un límit de temps d'un mes per negociar i que suspenen la seva activitat parlamentària. O sigui, venen dies de macramé a moltes bandes.

Total, que el ple ha acabat a les 21.04 i que aquest dimecres a les 9 del matí hi ha Consejo de Ministros. Veurem què hi passa, però de moment avui tots sopem aviat i dormim a casa. A veure quant dura...