El greu conflicte que s'està vivint a Veneçuela sembla que estén els seus efectes sobre el procés català. Les dues parts contendents aquí utilitzen els homòlegs d'allà en benefici propi o per atonyinar el de davant, i Nicolás Maduro en persona ha comparat Catalunya amb el que passa al seu país. Tot això malgrat que, excepte per a Podemos, en la comparació entre Veneçuela i Espanya sempre perdi la primera, fins i tot en el supòsit que les clavegueres de l'Estat espanyol, encara que més potineres, siguin tan infectes (i imprescindibles?) com les de qualsevol dels seus veïns europeus.

Veneçuela viu en directe la letalitat que la democràcia s'afirmi en oposició a la legalitat: la reforma constitucional que proposa Maduro blinda el president en el càrrec per "voluntat del poble", però esquinçant l'essència mateixa de la democràcia. A protegir intangibles que van més enllà de les decisions conjunturals es van destinar les anomenades "clàusules d'intangibilitat" de constitucions com l'alemanya i la italiana, i encara que altres constitucions (l'espanyola entre elles) no les tenen, s'entén implícita en la rigidesa dels procediments de reforma de les seves parts sensibles la intenció de protegir-les d'accions que retorcen la naturalesa de les coses, o el valor dels principis que inspiren el sistema.

A què es pot comparar Catalunya en la seva convulsió referendària? Com dic, cadascú s'aferra a la comparació que més li convé. Les majories parlamentàries estan forçant les estructures legals com Maduro està fent des del poder? Potser sí en diverses coses: per la majoria parlamentària s'ha aprovat la reforma del reglament del Parlament (fent cas omís de la crítica del Consell de Garanties a l'absència de consensos) per permetre aprovar lleis sense discussió parlamentària; per la majoria de diputats es vol aprovar una llei que va en contra de la norma de la qual arrenca l'autogovern de la Cambra (com afirma el mateix Parlament en l'Estatut); per una ínfima majoria d'eventuals  sobre no es vol declarar una independència d'acord amb unes condicions que no admet ni la legislació interna (Constitució i Estatut) ni la internacional (Tractat de la Unió, Comissió de Venècia del Consell d'Europa)

No hi ha democràcia sense submissió a regles, i la jerarquia de les normes no la pot decidir el subjecte que les aplica

Però la comparació també pot fer-se d'una altra manera: els opositors a Maduro, en manifestació permanent i arriscant la vida (això últim dona idea de les poques coses que els queden per perdre als veneçolans, es posi com es posi Pablo Iglesias), han simulat unes eleccions amb urnes de cartró, a tall de "botifarrèndum" de 9-N, amb més valor simbòlic que legal, però impressionant. De la mateixa manera, a Catalunya el 9-N va tenir una força significativa (per manifestar un malestar sense manifestar voluntat de violentar les estructures) que un 1-O il·legal no podrà tenir, perquè la protesta contra el que es considera injust no es pot traduir en una altra injustícia, i segons el meu parer es desprèn de tota justícia afirmar que el fi justifica els mitjans (no són això les criticades "clavegueres de l'Estat"?), que es pot saltar la legalitat quan aquesta no s'acomoda al meu desig, que es pot infringir la llei emanada d'una Cambra constitucionalment sobirana per poder exercir la democràcia en un àmbit territorial inclòs en el tot. Perquè no hi ha democràcia sense submissió a regles, i la jerarquia de les normes no la pot decidir el subjecte que les aplica; aquesta és la glòria i la servitud de l'estat de dret, a vegades per al nostre gust, a vegades per a la nostra tremenda incomoditat.

En aquest nostre moment més incòmode i com a colofó al galimaties, se'ns cola Batea, que ja sé que no és nació, però on el seu alcalde diu que la població vol independitzar-se de Catalunya i annexionar-se a l'Aragó, potser fent un referèndum entre els seus dos mil habitants? No sé si l'autoritzaria en aquest cas el govern central, no sé si escapant de Catalunya i mentre no fos acceptat pels veïns el poble quedaria fora de la Unió Europea, però entre uns i altres, cada un armat amb la seva presumpta legitimitat, estan deixant paraules com "nació", "democràcia" o "legitimitat" inservibles... és temps de desdibuixar conceptes, però tard o d'hora arribarà la claredat.