En les recents compareixences de la presidenta i la secretària de la Mesa del Parlament davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la seva defensa de la imputació que se'ls fa per haver desobeït les ordres donades pel Tribunal Constitucional en relació amb el procés ha consistit a esgrimir la inviolabilitat parlamentària, una inviolabilitat que es recull en l'Estatut, però que sorgeix de l'estatut del parlamentari recollit a l'article 71 de la Constitució, on s'estableix que els diputats i senadors gaudiran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions.

Alguna il·lustre col·lega ha manifestat fa poc la seva opinió al voltant de l'abast de l'esmentada inviolabilitat, criticant de passada el procedir de la Fiscalia i l'admissió a tràmit del procediment pel TSJC. Em sembla no casual la seqüència temporal produïda entre aquestes manifestacions i l'objectat per Forcadell i Simó davant de la magistrada Alegret (seria difícil trobar millor imparcialitat i rigor jurisdiccional que la que en ella es presenta), però suposo que les imputades s'han trobat amb una més que solvent font d'inspiració per a la seva defensa. En concret, es tractaria de portar a col·lació la doctrina constitucional assentada des de 1997, segons la qual "la prerrogativa de l'article 71 de la CE constitueix una excepció o límit constitucional a l'exercici de la potestat jurisdiccional tant per raó de la persona com per raó de la matèria, quan l'objecte del procés constitueix l'exigència de responsabilitat per expressions o vots proferits en l'exercici de l'activitat parlamentària". Aquesta activitat parlamentària inviolable inclou, doncs, i d'acord amb una posició aclarida ja des de les albors de la democràcia, tant l'emissió d'opinions com la de vots en les qüestions que es tractin.

L'activitat parlamentària inviolable inclou tant l'emissió d'opinions com la de vots en les qüestions que es tractin

La qüestió, per tant, rau a determinar en què consisteixen aquestes funcions. Les dues investigades han adduït que com el Parlament és el fòrum del pluralisme polític, qualsevol actuació de la Mesa encaminada a donar-li curs, sigui a través del debat o fins i tot de la votació de qualsevol tipus de resolució no pot ser entesa més que de manera instrumental a l'esmentat dret/deure dels parlamentaris. Però la inviolabilitat existeix a raó de o per a les opinions abocades. És una opinió donar tràmit a les opinions? O es tracta més aviat d'un acte jurídic en què s'ha de presentar una legitimació que ve donada per l'adequació del contingut sotmès a votació? Per posar un exemple d'allò més pedestre, si el que s'hagués sotmès a votació hagués estat la segregació racial en territori català o l'encunyació d'una nova moneda, per més legítim que sigui pretendre-ho, entendríem conforme a dret donar-li tràmit?

En el fons, desgraciadament per a la política i també per a la justícia, aquesta és la qüestió que haurà de decidir el TSJC, perquè la circumstància és radicalment diferent de les que es van preveure en anteriors sentències sobre inviolabilitat, que sempre feien referència a la queixa d'algú per la violació del seu honor per les opinions abocades en seu parlamentària. Ara, en un supòsit que em sembla més proper al cas Atutxa, la Mesa del Parlament sabia (els lletrats ho van advertir) que no podia actuar donant tràmit a les votacions, de manera que no són els diputats que han votat els que són cridats a capítol, sinó els executors del tràmit o acte que, amb eficàcia jurídica, permet després l'exercici d'opinar. Entendre que poden actuar sense cap submissió als mandats jurisdiccionals (i ara el TC ja té força executiva) no parlaria tant de la separació de poders, que les imputades han al·legat, com d'una inacceptable distinció en la vara de mesurar que cau sobre l'esquena de la ciutadania i de la dels diputats en ordre al compliment de la llei, sigui aquesta espanyola o catalana. Però, com dic, el problema és que el tema es debati en aquest fòrum.