Hem entrat en una fase demagògica, prèvia al desencant, en la qual els més llestos juguen amb tot el que troben i s'abraonen com voltors sobre muntanyes de carn morta. El cas d'Empar Moliner és tan sols un exemple més del clima demencial que s'està imposant en el debat polític i no cal fer-ne un drama.

Vam veure Lluís Rabell titllant de racista el manifest Koiné, sense que mai li haguem sentit pronunciar res tan ofensiu sobre l'Estat espanyol i els centenars de lleis que fan el castellà obligatori. Vam veure l'Andrea Levy -una de les víctimes preferides de Moliner- corregint un accent al president Puigdemont, ella que no aprovaria un examen d'ortografia catalana ni de conya, tot i que és filla de la immersió. 

Hem vist la Inés Arrimadas assegurant cínicament que és catalana i que s'estima el català, quan ni Messi, ni Shakira, ni tan sols el meu cunyat, que porta molt més anys aquí, gosen donar tantes lliçons sobre la història i el futur de Catalunya. Hem vist l'Ada Colau incomplir promeses electorals amb l'argument que era el primer cop que governava i presentant una biografia seva presumptament no autoritzada que la pinta com un àngel salvador fins i tot a la foto de portada. 

Hem vist Eduardo Madina acusar veladament Pedro Sánchez de posar els seus interessos per davant del interessos del país, per tot seguit desmerèixer el nacionalisme basc tot afirmant que ell no sap què significa tenir pàtria. Hem vist l'Albert Rivera amb la mata de cabell rejovenida gràcies a uns implants, i Pablo Iglesias que juga amb la petitor dels adversaris per mirar de guanyar temps mentre assumeix que, si Catalunya no se'n va, és molt difícil que arribi a governar Espanya. 

El cas de Moliner no té res d'especial. Va utilitzar el patiment dels pobres per atacar unes interpretacions de la Constitució que utilitzen les pors del franquisme per mantenir captiva Catalunya i, de retop, la resta d'Espanya. El fet que es disculpés fent broma l'equipara a les vedets que el sistema promociona per confondre a la gent. Jo només cremaria la Constitució davant d'un tanc, perquè trobo mesquí atacar un adversari per les coses que s'estima, però posats a fer un servei a la veritat Moliner hauria pogut cremar, amb el text espanyol, el procés participatiu de Mas i el procés constituent de Junts pel Sí. Això sí que hauria sigut transgressor, i no aquesta conyeta!

Tenint en compte que cada poble té els polítics que es mereix, Rajoy i Charlie Rivel són els líders que millor ens escauen. Es vol utilitzar la frustració que ha generat el 9N per fabricar un pujolisme 2.0., que afebleixi més la classe mitjana catalana. La idea és atiar el nacionalisme visceral per poder tornar a presentar l'unionisme com la quinta essència del seny i la raó, i que Santi Vila tingui feina. Igual que va fer Franco, es tracta d'escampar el cinisme des de dalt per desmoralitzar la gent i dominar-la. Mentre Catalunya no es revolti o es rendeixi, el circ continuarà. I com més duri la batalla més morbós serà l'espectacle.