L’obstinada voluntat jueva de viure encaixa per complet amb Etty Hillesum (1914-1943), comparada amb Anna Frank pels seus punyents diaris en època de persecució. Podria estar al costat de Hanna Arendt, Simone Weil i Edith Stein, però a casa nostra encara no és un personatge familiar. Hillesum, filla d’un tímid professor de clàssiques i d’una mare d’origen rus titllada de “difícil”, ha quedat immortalitzada amb una fotografia típica en què fita la càmera i aguanta una cigarreta. Enamoradissa d’homes més grans que ella, Etty tenia un caràcter rebel i era caparruda. Quan l’ocupació nazi va tenir lloc, es va dedicar a ser infermera i consellera del Consell Jueu. Un cop s’adona de la voluntat d’extermini per part dels nazis, escriu que pensa “treballar i viure amb la mateixa convicció” i que troba la vida “igualment rica de significat”. Excepcional i enigmàtica, es resistia a pensar que Déu no hi era, a Auschwitz, on va morir. Etty és una dona que va experimentar grans amors, la major part clandestins, que fruïa amb la poesia i la música –escrivia cartes a Rilke, ja mort-, que demostrava una exuberant passió per la vida i que intuïa que li tocaria una tràgica mort. Tenia només 29 anys quan va ser exterminada a Auschwitz. Etty Hillesum (1914-1943), dona holandesa, jueva, intel·lectual, díscola. Discutia amb Déu, el buscava, el rebutjava. Etty Hillesum parlava amb Déu i no el feia responsable del mal al món. Eren, per tant, els homes qui tenien la responsabilitat d’actuar. Ella mateixa advertia que les seves batalles les combatia “dins meu, contra els meus propis dimonis”. Àvida lectora de Dostoievski, però també de Jung o del Mestre Eckhart, Etty s’hauria d’ensenyar a totes les escoles com a model. Un testimoni ètic. Una dona que sap que l’odi no du enlloc: “Si tot aquest dolor no eixampla els nostres horitzons i no ens fa més humans, alliberant-nos de les petiteses i de les coses supèrflues d’aquesta vida, haurà estat inútil”. 

Curiositat eròtica, ho donava tot però ho prenia tot. Cristiana Dobner, una monja d’aquelles que celebro tenir a la meva vida, per mística, llesta, profunda i lliure, va escriure en una biografia de la Hillesum que era una dona semblant a Lou Salomé, per a la qual l’amistat i el contacte físic anaven junts. Es meravellava del fet de l’existència fins i tot arraconada al camp on veia passar la mort davant seu. La seva voluntat era trobar “idees noves” a partir de l’horror dels camps. Escriu, i tenim el dietari i les cartes. Concep l’escriptura com una missió ètica. Frediano Sessi, un dels estudiosos de la Hillesum, diu que la religió d’Etty és la de la paraula, ja que la paraula representa la part que es pot formular de la realitat, i esdevé sacra quan explica la història dels homes i les dones, i és sacra també perquè n’explica l’horror i la part maleïda. Inicia el diari tard, el 1941, només dos anys abans de morir. I, de fet, el seu itinerari fortament espiritual està concentrat en aquests dos darrers anys. No és el típic cas d’una conversió, tot i que la seva vida dissoluta i el seu total abandonament a Déu ho puguin fer pensar. Era conscient que tot el que vivia no era per a ella, sinó que tenia un sentit moral i col·lectiu. Ha estat més de 40 anys a l’ombra. Aquesta dona d’una intel·ligència descomunal és autora de frases incisives, com “la prova que la vida té sentit és la joia d’estimar, d’estimar encara, d’estimar com sigui”, o “una certa solitud és inherent a qualsevol vida interior, i, en particular, a un aprenentatge de la veritable llibertat”. La seva infrangible voluntat de resistència és present avui a través del seu testimoni, que s’està traduint ja del neerlandès, però que és encara pàl·lidament conegut.