Grècia impacta, per la seva llum, però també per haver-nos ofert l’immens regal de la filosofia. Grècia ens obliga a pensar. En aquest país dels déus, Delfos és un dels indrets més magnètics que ens ofereix. No és casual que es considerés el melic de l’univers. Hi he estat només un cop físicament, però hi torno molt sovint, mentalment. Sobretot amb la  màxima “conèixer-te a tu mateix”, que té pocs rivals. Conèixer. Gran concepte. El coneixement avui està sota sospita. Conèixer, per què? I conèixer els valors, la religió, la identitat dels altres, quin sentit té? En el món insegur en què ens movem (tant si el triem com si no), la religió —especialment la dels altres— és una desconeguda, un personatge que es presenta a la nostra festa sense haver estat convidada.

Segons el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la diversitat 2016, encarregat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, un 68% de catalans considera “molt important” conèixer les religions, totes. Un 65%, a més, considera també necessari que les administracions públiques promoguin el diàleg interreligiós del país. Conèixer com a antídot a menysprear, ignorar o odiar. Perquè el desconeixement porta a recels i pors. Les administracions han de facilitar —sense treure protagonisme ni fagocitar— ponts d’entesa entre comunitats i ciutadania. És reconèixer la realitat, i anticipar tensions. Una administració preventiva és molt més desitjable que la reactiva, que sol ser maldestre i arriba sempre tard. La religió, les creences i l’espiritualitat són aspectes sensibles però reals. Configuren la vida de milers de persones, persones que estan al nostre costat.

Conèixer millor la religiositat dels altres no és un antídot contra el racisme ni la discriminació, però és un pas que s’hauria de fer, amb certa urgència, des de petits

Els enquestats pel Centre d’Estudis d’Opinió (1.600 persones majors de 16 anys escollides de manera aleatòria i representativa) també han destacat (72,1%) que estan a favor que el sistema educatiu incorpori una nova matèria sobre religions del món. Les 8 principals conclusions són, d’una banda, que la ciutadania “és més conscient” de la importància del fet religiós. Segon, hi ha un fre en el creixement de les minories religioses. Una tercera constatació és que es consolida l’aposta per la cultura religiosa a l’escola. En quart lloc, em sembla destacable que el nombre de persones que no tenen cap amic d’una religió diferent es manté “estable”, per tant, el diàleg encara és fràgil i pobre i els nuclis tancats es mantenen (jo estic amb els de la meva religió i no em relaciono amb els altres). Inquietant, tot i que molt menor, és la xifra del 5% que confessa haver-se sentit “ofesa” en atacs als seus sentiments religiosos. La percepció de discriminació per motius religiosos es manté en xifres molt baixes. En canvi, millora la percepció pel que fa a les relacions entre les diferents comunitats religioses. Finalment, augmenta el suport a una major col·laboració entre les institucions públiques i les confessions religioses. 

Catalunya es preocupa i gestiona aquesta diversitat i cal que ens ho diem i ho celebrem. Conèixer millor la religiositat dels altres no és un antídot contra el racisme ni la discriminació. Però és un pas que s’hauria de fer, amb certa urgència, des de petits. L’alteritat hauria de ser part de l’educació, i la diferència de religió part de l’educació més bàsica. No és un plus, ni un luxe, ni una excentricitat conèixer la religió dels altres, o la no religió i els seus motius. És una garantia de convivència: i no n'anem gens sobrats. Ni aquí, ni a la Xina.