El click de Playmòbil de Luter està triomfant a Alemanya. Jo sospiro per disposar-ne d’un, per evocar encara més sovint que Luter és una persona necessària. I és just recordar-lo públicament, no només perquè faci 500 anys de la Reforma Protestant que ell va incoar, sinó perquè és algú que ha canviat el món. Mai fan nosa referents de canvi i revolució.

El 31 d’octubre de 1517 es compliran 500 anys que Martí Luter va clavar a la porta de l’església de Wittenberg les seves 95 tesis o propostes per debatre l’escàndol de la venda d’indulgències al seu país. És curiós que ara coincideixi la sèrie d’HBO The Young Pope amb la feliç efemèride protestant. El jove Papa encarnat per Jude Law també té una vena protestant i no vols saber res d’indulgències ni de plats ornamentals amb el seu rostre. L’important és Jesucrist. I punt. Aquests personatges radicals tenen la virtut d’anar a l’essència, encara que la radicalitat no deixa pas als matisos, que són la clau de l’existència.

El monjo Martí Luter no protestava només contra les indulgències o el mercantilisme catòlic, sinó que també qüestionava la infal·libilitat del Papa. Com amb moltes ments lúcides i critiques, la intenció de Luter no era trencar peres amb Roma, sinó posar sobre la taula excessos inacceptables. En el vostre micromón potser us ha passat: comences protestant per una injustícia, i acabes exiliat.

El Vaticà va amonestar-lo a través del cardenal Tommaso Di Vio, i ja el 1520 li va arribar la butlla papal Exsurge Domine, en què Lleó X li demana que abjuri de les tesis o l’excomuniquen. Ell crema la butlla papal, i aquí s’escenifica l’escena primera del trencament. De fet, però, aquesta butlla encara no és la que condemna tota la doctrina de Luter, sinó que era un requeriment: se li demanen explicacions i que es retracti de 41 errors. La que sí sentencia el trencament és la butlla Decet Romanum Pontificem, del 3 de gener de 1531, excomunicant-lo.

Avui té molt de sentit, la proposta luterana de Sola Fide (salvació per la fe) i Sola Gratia. Cap acció humana pot posar remei a l’abisme que s’ha creat amb el pecat original, i només la gràcia pot fer guanyar al pecador la vida eterna. Ell no pot fer-hi res. Només Déu. És pertinent recordar que hi ha milions de persones al món que són cristianes i no tenen un Papa ni sacerdots ni mediadors ni res. Sola Fide.

Luter sostenia que per obtenir la salvació no hi ha intermediaris, és la mateixa persona qui ha de tenir una relació personal amb Déu

La manca de mediacions caracteritza el protestantisme. Luter sostenia que per obtenir la salvació no hi ha intermediaris, és la mateixa persona qui ha de tenir una relació personal amb Déu, i això es fa llegint personalment la Bíblia (Sola Scriptura). I va desclericalitzar l’Església. El sacerdoci? Universal. No només per a uns quants.

Durant molts segles catòlics i protestants ho han estat tot menys bons germans. El Papa Francesc vol suavitzar aquest trencament. A Suècia, el mateix dia 31 d’octubre de 2016, per tant 499 anys després del gest luterà, el bisbe Munib Yunan, president de la Federació Luterana Mundial, i ell, van signar una declaració conjunta en què volen llimar conflictes passats i volen cercar junts ”el do de la unitat”.

Guillem Correa, pastor protestant i secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, llegeix aquest esdeveniment històric així: “Els cristians no han d’estar d’acord per considerar-se germans els uns dels altres, ni tampoc els cal una unitat orgànica per expressar la seva fraternitat”. Ideal per aplicar-ho als partits polítics. Confonem sovint estar d’acord amb uniformisme, o fraternitat amb dòcil obediència. Luter va desobeir, i va desencadenar una formidable revolta històrica.

Ja el 1832, un any abans de la Renaixença, els protestants van editar a Londres un Nou Testament en català

Una de les millors decisions acadèmiques que vaig fer quan estudiava a Roma en una universitat pontifícia, va ser apuntar-me també a la facultat protestant a fer un curs (el curs es deia BEM, Baptisme, Eucaristia, Ministeri). El professor, el pastor Paolo Ricca, un dels intel·lectuals més fins de l’església dels valdesos, era la dosi d’oxigen ideal per entendre que això del cristianisme no és monopoli catòlic. Els protestants –n’hi ha de mil maneres- solen tenir un agut sentit de l’humor. I s’impliquen en la realitat.

Ara que Carod-Rovira ha posicionat els protestants, amb la publicació de la seva Història del Protestantisme català, pot ser pertinent evocar que ja el 1832, un any abans de la Renaixença, els protestants van editar a Londres un Nou Testament en català. El protestantisme català ha fet aportacions excel·lents a la nostra cultura. La qüestió que es planteja però és la següent: per què no sentim veus protestants en el famós procés? A què es deu l’escandalosa absència de punts de vista evangèlics catalans en les tertúlies? #onsónelsprotestants? Tenim una seriosa dificultat amb les minories, que ve de lluny. Sense la dolorosa manta del franquisme, que ho esclafava tot, és el moment de reviscolar la cultura amb la seva aportació.  Els protestants han de protestar més. Tots hi sortirem guanyant.