Una mecenes nord-americana va crear una fundació per tal que el Metropolitan Museum de Nova York tingués sempre flors naturals a l’entrada. Andrés Trapiello ho agafa com a anècdota per recordar que aquest és un dels casos en què els americans estan més propers a Proust que a Reagan. S’ha de ser molt generós, i amb un sentit estètic alt, per dedicar una fortuna de per vida a tal comesa. Les flors són un element totalment caduc i a moltes persones les entristeixen, perquè duren poc i es fan malbé de seguida. Altres, no podem viure sense tenir-les a prop. Jo soc fidel al concepte flor, però infidel a la varietat. Cada setmana arriben a la meva taula flors diverses: crisantems, narcisos, roses, gira-sols, gessamins blaus, lliris, líliums, clavells, lavanda, hortènsies... flors inspiradores, que omplen la vista i eixamplen l’ànima. Quan arribo amb el ram de flors a la feina, inicien els comentaris: què celebrem? Qui te les ha regalat? Jo també en vull! És habitual que atribueixin les flors a un regal o a un dia especial, quan jo concebo les flors com el pa nostre de cada dia. A mi em regalen flors, cert, però també en regalo i me n’autoregalo, i em sembla empobridor que les flors s’hagin reduït a un assumpte de dones o d’aniversaris.

Aquestes meravelles de la flora són necessàries i apareixen a moments clau de les nostres vides, quan naixem, quan ens casem, quan morim... Quan neix algú és habitual fer-li arribar un ram a la mare a l’hospital. El ram de núvia, per exemple, és un costum que ve de l’antic Egipte. Les núvies duien branques i flors per espantar els mals esperits. Les flors embelleixen els espais i dignifiquen alguns moments. És rar que algú que ens estima no ens hagi regalat mai una flor, o que nosaltres no ho hàgim fet.

Des de sempre, les flors també serveixen per menjar. A Regencós en tenim un esplèndid exemple amb la Iolanda Bustos i el restaurant Calèndula. Són delicioses i les pots veure a l’hort.

Aquestes meravelles de la flora són necessàries i apareixen a moments clau de les nostres vides, quan naixem, quan ens casem, quan morim... 

Les flors tenen un atractiu turístic (museus botànics, o mostres florals com la de Girona, Temps de Flors). Però les flors han de ser de veritat. No hi ha res més trist que les flors de roba o de plàstic, com les dels cementiris abandonats. A Roma, la tomba de Gramsci sempre té una rosa vermella a sobre. Les floristeries de casa nostra sort en tenen dels familiars que cada setmana fan arribar flors fresques als seus morts. Les flors també han servit com a noms de nena, de Flora a Hortènsia, de Rosa a Violeta. Les flors també ocupen de manera especial l’imaginari religiós. Pensem en el mes de Maria, el florit maig. Lliris, roses, campanetes. O en les festivitats hindús, autèntica explosió de flors. A les esglésies les flors ornen les capelles i estan presents especialment a les celebracions litúrgiques.

La iconografia bíblica és plenament floral: el perfum de nard de Jesús, les roses, el safrà, la menta, la mirra, el gladiol… tota la Bíblia n’és plena. I les religions les han tingut en compte per la seva bellesa, fragància, propietats medicinals… A l’Islam les roses, però també el gessamí, són ben presents per exemple en casaments o funerals. El lotus i els pètals de flors són extremadament importants a l’hinduisme i en el budisme el lotus simbolitza la saviesa. Els jueus no envien flors als funerals, prefereixen plantar un arbre en record o apilar pedres per a la memòria. Les flors i les seves connotacions ens acompanyen també políticament i socialment. Els socialistes segueixen amb la iconografia de la rosa. Per Sant Jordi la rosa apareix fins i tot a la sopa. Els clavells s’han repartit aquests dies a Catalunya davant de les forces de seguretat com a Portugal amb la Revolução dos Cravos que va acabar amb el règim de Salazar. Les flors tenen el seu propi llenguatge. Marlene Dietricht ho va immortalitzar en la seva cèlebre melodia: Sag mir, wo die blumen sind. Digues-me on són les flors. Quan li van preguntar a Confuci per què comprava arròs i flors, va respondre: Compro arròs per viure, i flors per tenir una raó per viure.