Fillon és un candidat cato-compatible. Els catòlics francesos li han confiat el vot. Amb contenció i sense entusiasme, però l’han votat. La seva victòria inesperada coincideix amb la sortida de l’armari dels catòlics més activistes -i no precisament progressistes- en l’escena pública i en el camp polític. Què ha convençut als de dretes per preferir Fillon? No només que no disposaven d’un candidat propi, sinó que François Fillon reuneix algunes qualitats que comparteixen. La manifestació en contra del matrimoni homosexual “Manif pour tous” i la seva posició sobre l’Islam en són alguns motius. Fillon és autor del llibre Vaincre le totalitarisme islamique, que amb aquest títol d’ànims de vèncer també és una declaració de principis. Pronuncia frases com “vull protegir la nostra República contra el totalitarisme islàmic”. L’Islam és un dels principals temes de la campanya, fet que l’agermana amb Marine Le Pen. I a alguns fidels catòlics “les derives de l’Islam”, com diuen, els inquieten molt. De totes maneres, el Front Nacional no sedueix els catòlics francesos, que són més reticents que altres ciutadans a votar-los. Amb tot, un no gens menyspreable 25% dels catòlics practicants votarien per Le Pen a les eleccions d’abril.

Fillon farceix el seu Twitter de frases no precisament amarades d’esperit catòlic inclusiu, com ara “aturaré la immigració sense assimilació”, o sentències gairebé militars com “França ha de ser forta, i per això ha d’estar orgullosa, perquè un país que no creu ni en la seva bandera ni en el seu futur és un país de genolls”.

El 49% dels catòlics practicants (que van a missa al menys un cop al mes) tenen intenció de votar Fillon a la primera volta presidencial

Fillon tant va a missa per la Marededéu d’agost com inaugura mesquites, demostrant un concepte elàstic de laïcitat, que molts dels seus no li perdonen. Dins del catolicisme, Fillon, neoliberal, no és precisament el retrat del catòlic que dibuixa el papa Francesc. Des de fa mesos Fillon ha anat creixent en el seu catolicisme públic. Sobre l’avortament, havia confessat que “tenint en compte la meva fe, no el puc aprovar”. Però en altres ocasions s’ha mostrat molt menys contundent. A l’enquesta IPOF que surt aquest cap de setmana a la revista Famille Chrétienne, s’indica que el 49% dels catòlics practicants (que van a missa al menys un cop al mes) tenen intenció de votar Fillon a la primera volta presidencial.

El sociòleg Yann Raison du Cleuziou ha pilotat l’enquesta, que deixa l’esquerra catòlica indefinida. Emmanuel Macron obtindria només el 9% de la confiança dels catòlics, mentre que Valls es quedaria amb el 7% d’aquest perfil de votant. I la resta es reparteixen entre socialistes i ecologistes.

El catolicisme francès està ressuscitant

Els catòlics francesos, adormits des de les excitades èpoques dels anys 70, estan substituint la manca d’autoestima per fervor. Són pocs, però compten. I, de fet, quan han estat conscients que eren pocs, precisament dins una França coneguda per ser “filla de l’Església”, és quan han reaccionat. Sobretot els de la dreta. Els catòlics de l’esquerra, moderats, implicats (engagés), ho tenen més difícil, els costa més connectar i mobilitzar. Però el Papa Francesc els ha donat un bon marc on moure’s. El catolicisme francès està ressuscitant.

I Fillon ara és un imant per al votant catòlic que no ha caigut en el populisme xenòfob de Le Pen, però que no se sent còmode en l’Església de la perifèria del Papa Francesc. El candidat es pot anar adaptant molt bé a les seves necessitats. Fillon té l’habilitat d’anar segons el sentit del vent. I l’oratge catòlic, que s’ha desvetllat, sembla que li bufarà decididament a favor.