En tota aquesta crisi del PSOE, ni el partit, ni la gestora, ni el sursuncorda s'han preocupat ni han comptat amb la militància. Per què? Perquè els llepen un peu.

Als partits polítics de l'antic règim els passa amb els militants com als clubs de futbol amb els socis, que realment els molesten. Fan nosa per poder fer tot el que els rota i, per tant, han decidit ignorar-los. El que passa és que no ho verbalitzen perquè quedaria lleig.

Als vells partits els importa mantenir l'estatus tal qual i anar passant-se el porró entre els de sempre i donar explicacions els fa molta mandra.

Als clubs de futbol els interessen els ingressos pels drets a la Xina, a la Polinèsia polonesa i a Plutó i vendre samarretes als nens del planeta de Raticulín, per tant, estan disposats, si cal, a jugar els partits un dimecres a les 3 de la matinada.

Militants de partits i socis d'equips de futbol, sapigueu doncs que encara que facin veure que sou algú, ara mateix sou pàries, intocables, dalits. Això sí, els del futbol almenys teniu una alternativa: fer-vos clients. A partir d'aquí la vostra vida canviarà. Si passeu de socis a consumidors del producte que genera el vostre club, llavors sou audiència, sou negoci i ja sou algú.

En canvi els militats de partit, si passen a ser votants, el seu estatus no millora. Perquè als partits, com acabem de veure aquests dies, els votants no els llepen un peu no, sinó tots dos i a tres llengües.

Mirem-nos tots aquests sociates que a la campanya deien que no donarien suport a Rajoy i que ara el faran president. Tothom pot canviar d'opinió, només faltaria, però la gent es mereix una explicació. Sí, sí, ja sabem que diuen que és per la governabilitat i el bla, bla, bla, però ja que no han consultat ningú, almenys podrien explicar-se. Almenys argumentar. Almenys donar la cara. Sortir i dir a qui els ha posat on són (compte, aquest detall és cabdal i l'han oblidat totalment: són on són gràcies a una gent de qui passen) i dir-los: “Mirin, escoltin, aquest senyor que havíem dit que era tan dolent, ara no ho és tant per això i per això altre. I permetem que es quedi on és, a pesar de tot, perquè a canvi hem obtingut això i això altre”.

Però no, tot es fa sense comptar amb la gent, amb un secretisme sectari i... gratis!!! El PSOE farà president Rajoy a canvi de res!!! Que sapiguem nosaltres, esclar. O, hi ha alguna cosa que hauríem de saber?  

Perquè si el PSOE fa president el líder del PP a canvi de res, de cap contrapartida, voldrà dir que tot plegat és el que ens temíem. I el que ens temíem era que només és una maniobra desesperada per mantenir viu l'antic règim del 78.