Fins diumenge vinent romandrà oberta a la seu madrilenya de la Biblioteca Nacional d'Espanya l'exposició "Yo, Unamuno", que entre d’altres perles, recull la correspondència de l'escriptor nascut a Bilbao amb l'alacantí José Martínez Ruiz, Azorín. Unamuno, personalitat clau per a comprendre la Generación del 98 i contrari, com és sabut, a la independència de Catalunya, va deixar per a rellegir, quan el bucle del debat es fa carregós, escrits de pròpia mà, uns texts que mereixen ser coneguts i divulgats i que avui són encara plenament vigents per l'actitud de la premsa de Madrid en el debat entre Espanya i Catalunya.

La carta que m'interessa està datada el 14 de maig de 1907, setmanes després de les eleccions generals en que Solidaritat Catalana havia aconseguit 41 dels 44 escons en disputa al Congreso de los Diputados. Unamuno es desfoga contra l'actitud de la premsa espanyola del moment. "Mereixem perdre Catalunya. Aquesta fastigosa premsa madrilenya està fent el mateix que amb Cuba. No s’adona de res. És la bàrbara mentalitat castellana, el seu cervell collonut (tenen testicles, en comptes de cervell, a la closca)".

Un segle després, seria fals afirmar que aquesta hagi estat l'actitud permanent de la premsa editada a Madrid, de les seves ràdios i de les seves televisions. En aquestes dècades hi ha hagut moments de tot i també actituds significativament diferents entre els mitjans propers a la dreta i a l'esquerra. Entre d’altres coses, perquè la influència catalana ha estat més important en aquest últim espai ideològic. Lamentablement, avui, en el fragor d'una batalla que els mitjans espanyols, tret d'honroses excepcions, aborden amb un excés de visceralitat, aquesta situació ha empitjorat enormement. Es fa servir en excés no la crítica, sempre legítima i també necessària, sinó l'insult i la desqualificació. Si es veu necessari, es fa un pas més i es recorre a la mentida. També en això l'actitud dels mitjans de comunicació britànics va ser molt diferent en el referèndum recent que van perdre els partidaris de la independència d'Escòcia.