Potser sóc mal pensat o tinc mala memòria però em sobta que l'ambient que han generat les protestes de Gràcia sigui tan diferent del clima que van provocar les bufetades de Can Vies. Ara fa dos anys defensar la policia a les tertúlies era quasi un heroisme. Per tot arreu sortien sociòlegs i analistes disposats a comprendre els okupes i a desplegar, si feia falta, teories socials sofisticadíssimes.
En aquella època, David Fernàndez era un heroi. La CUP rebia raspallades de CiU i d'Iniciativa. ERC havia forçat una data pel referèndum i una pregunta absurda però clara. La monarquia trontollava i l'unionisme encara estava molt desorientat. Les tanganes de Can Vies van servir a l'Estat per portar més policia i sembrar el dubte sobre si la Generalitat era capaç d'organitzar un referèndum de forma segura.
Si la gestió de Trias va ser incomprensible, la de Colau és pur cinisme. Colau demanant ordre és com un traficant d'heroïna demanant als addictes que no es droguin. Ricard Fernández, el responsable de la decisió de deixar de pagar el lloguer, va estar en el Tripartit com a càrrec d'Iniciativa. És curiós que aquest merder hagi petat justament quan la CUP havia aconseguit posar contra les cordes Junts pel Sí i el govern del sí se puede a Barcelona.
Durant anys, el discurs social ha servit per enfangar el debat nacional. Des de la Transició el ressentiment social s'ha utilitzat per disminuir la força política de Catalunya. Naturalment, a mesura que s'esgoten els arguments, cal tirar cada cop més gasolina al foc. Després de mimar el discurs antisistema des del mateix statu quo, ara els vells partits volen domesticar els okupes d'un dia per l'altre i a cop de policia. Ho sento però no cola.
No trobeu estrany que els okupes estiguessin avisats que vindrien el mossos a desallotjar-los? No us fa sospitar que l'Ajuntament pagués un lloguer tan alt i que fins ara ningú no protestés, tot i saber-se, ni mirés de renegociar-lo? No us sembla grotesc que Colau s'hagi esperat a darrera hora per carregar el mort a l'exalcalde Trias, i que el tonto útil que pagarà els plats trencats sigui un home amb la carrera acabada que ningú no entén per què encara no s'ha retirat? No trobeu curiós que l'Ajuntament hagi passat la responsabilitat de la seguretat a Puigdemont i el seu govern independentista?
En els aldarulls de Gràcia tothom hi suca pa i uns quants contenidors cremats no són res al costat de la comèdia que cal fer per aturar la independència. Mas ja havia decidit convocar eleccions la Setmana Santa del 2012 i després de la manifestació de l'Onze de Setembre va dir que havia escoltat la veu del poble. Junqueras va dir que no aprovaria més pressupostos autonòmics i ara sembla que ens vulgui fer oblidar que no hi pot haver política social sense independència.
Els okupes han bolcat un cotxe. Tranquils que això no és res comparat amb el merder que caldrà organitzar per matar les possibilitats d'un referèndum unilateral i dissimular la presa de pèl que han sigut els últims anys. La violència social és el mirall de la decadència d'una classe política que treballa d'acord amb Espanya. Tot això és com la prohibició de les estelades, que mai no va existir, com fins i tot ha explicat La Vanguardia en un article.
Els espanyols mai no van signar cap ordre per prohibir les estelades perquè no podien, igual que no haurien pogut aturar un referèndum el 9N. La prohibició era un simulacre per mirar de donar peixet a l'activisme inútil i seguir tenint la gent entretinguda. Ara la prioritat és vendre el caos i la propietat privada amenaçada. La qüestió és que Rajoy i els seus amics no semblin massa fatxes.