Si la política també és un estat d'ànim no deixa de cridar l'atenció que sigui precisament aquest any el que Societat Civil Catalana (SCC) hagi decidit no celebrar la festivitat del Dia de la Hispanitat a la plaça Catalunya. Tot i que sempre havia tingut una participació més aviat discreta (d'unes quantes desenes de milers de persones), l'acte polític comptava amb el suport explícit del PP, Ciutadans i UPyD, i intentava ser una rèplica de les mobilitzacions massives de l'independentisme dels últims 11 de setembre. La important cobertura mediàtica que rebia no amagava la realitat de fons: la capacitat de mobilització de l'unionisme tenia un sostre massa baix. Aquest any també hi ha hagut un factor afegit que ha deixat molt tocada SCC, l'entitat convocant, com és la renúncia precipitada del seu president, Josep Ramon Bosch, després que es fes pública la presentació d'una querella contra ell per insults i amenaces des d'un perfil anònim de Facebook.
En aquestes circumstàncies, el 12 d'Octubre torna Catalunya a la situació anterior de desunió dels convocants i d'un cert domini de formacions de la dreta extrema. Prenguem nota, a títol d'inventari, com l'hàbil Miquel Iceta ha tret el PSC del xoc unionista més dur pensant en les eleccions generals del 20D.
La situació mereix, almenys, tres reflexions. El 27S ha donat impuls polític a les forces independentistes i ha minvat la capacitat d'acció de PP i C's, es digui el que es digui; l'unionisme s'ha quedat sense relat i sense estratègia a Catalunya davant de la possibilitat que JxSí i la CUP tanquin un acord parlamentari; i, tercer i últim, els divulgadors de rumors i cants de sirena que vaticinen una batalla campal a JxSí si no aconseguia la majoria absoluta el 27S avui caminen sense arguments davant de la sorprenent capacitat de resiliència que demostra la jove coalició independentista.