Aquesta setmana els diaris ens han entretingut amb la mala maror que els dirigents joves del PP han generat dins del partit amb les seves crítiques a Rita Barberá. Rajoy té mala peça al teler perquè tant si es mou com si no es mou està condemnat a perdre vots. No és pas culpa seva, ni encara menys és culpa de la corrupció. És el context, que ha canviat. L’hegemonia occidental dels temps daurats d’Aznar ja no existeix i això ha descol·locat les elits de Madrid i ha empobrit l’imaginari del PP. 

Rajoy deixa que els joves gladiadors marquin perfil perquè una mica de debat fa circular la sang fins i tot en els organismes putrefactes. Però els dirigents joves del PP corren el perill de caure en el mateix parany que alguns intel·lectuals proconvergents que han signat l’últim manifest sobre la llengua catalana. Igual com es podria dir dels signants del grup Koiné, tant se val fins a quin punt tenen raó. El problema de fons del PP no és el que ells assenyalen, encara que per sentir-se més segurs enmig de la tempesta no s’ho vulguin creure. 

Rajoy, que és un gat vell, deu saber que el discurs sobre la corrupció serveix per atacar el poder, però no pas per construir-lo o conservar-lo. Quan no tens força per afrontar un problema, els diaris t’ajuden a guanyar temps denunciant altres conflictes. Però com més recorres a la premsa, més cura has de tenir de no caure en el seu joc. La premsa viu del debat i la polèmica, mentre que el poder viu de realitats consolidades i de moviments històrics. Això també ho saben les elits de Barcelona, que fa temps que intenten dispersar la majoria favorable al referèndum alimentant la moralina visceral sobre Pujol, sobre la llengua i sobre Europa.

Quan Rajoy diu que ell no és Artur Mas no es refereix només al fet que no pensa donar un pas al costat. També vol dir que ell mana de debò al seu partit i que no pensa contribuir a desmantellar l’oligarquia que fins ara ha articulat Espanya per adaptar-se al discurs bonista i sentimental que venen els diaris. Si els nois del PP es creuen de veritat que el problema del seu partit és la corrupció, val més que se’n vagin a Ciutadans. Igualment s’autoenganyen els signants del manifest sobre la llengua catalana. Si tan preocupats estan pel català, que siguin valents i exigeixin al Parlament que convoqui un referèndum d’autodeterminació.

Ciutadans és un partit pensat per suavitzar les tensions pròpies d'un moment de transició

El problema que té el PP no és la corrupció, és que la seva idea d’Espanya està retrocedint a les nacions no castellanes de l’Estat. Ciutadans és un partit pensat per suavitzar les tensions pròpies dels moments de transició i pot vendre el fum que vulgui. Arrimadas pot actuar com si fos un Pasqual Maragall amb faldilles i, al mateix temps, ridiculitzar el referèndum perquè Ciutadans no és un partit de govern sinó una crossa del poder. Ciutadans serveix per guanyar temps mentre l'oligarquia es reinventa o intenta salvar els mobles abans de pactar una sortida. Però el PP és el partit que fins ara ha vertebrat la idea oficial d’Espanya, fins i tot quan governava el PSOE –per això l’Estatut no va sortir–. 

És veritat que cadascú juga el seu rol, però assumir els discursos de l’oposició que els diaris esbomben per vendre paper és una mostra de feblesa que al final no agraeix ningú –tampoc l’electorat–, com s’està veient amb Convergència. Els joves del PP estan quedant atrapats entre el fantasma de la corrupció i el problema  –més polític i real– de la unitat d’Espanya. Potser haurien de pensar si volen acabar representant una ideologia pura i numantina o volen liderar, en el futur, el partit de referència de la dreta espanyola, perquè les dues coses no les podran fer –igual que CiU no podia encapçalar la independència i conservar el poder autonòmic–. 

Si es miren les interpretacions que els diaris fan de les enquestes, és fàcil de comprendre que la pedra de toc del moment no és pas la corrupció sinó les tensions entre Madrid i Barcelona i tot el que representen. Només així s’entén la por que fa Podemos i el paper de pinxo de la unitat d’Espanya que juga Ciutadans. La realitat és que el model territorial espanyol està esgotat i que si Pablo Iglesias pacta amb Izquierda Unida, pot donar una sorpresa, en cas que hi torni a haver eleccions. Els diaris diuen que Podemos baixa pel mateix motiu que deien que Convergència s’ensorrava quan encara podia evitar el destí del PSC atacant seriosament la independència.

Mentre no s’acabi amb el tabú del referèndum, l'esquerra creixerà i el PP es dessagnarà en favor de Ciutadans. Tant se val quantes cares joves Rajoy llenci als lleons per netejar la cara del partit i denunciar la corrupció.