Cada dia del món, agafo la línia R4 de Rodalies. Des de fa deu anys sóc una de les milers d’expulsades de Barcelona. Davant de la impossibilitat de poder llogar o comprar al cap i casal, vaig anar-me’n a viure a comarques. Així doncs, pertanyo al petit exèrcit de persones que carmanyola en mà, cada matí agafem un tren. Durant aquests anys n’he vist de tots colors: des de retards fins que el maquinista decideixi no parar a la teva estació, passant per acabar tirada a qualsevol lloc enmig del no-res. De fet, els usuaris de Rodalies crec que ja tenim un codi après després de tants anys: quan el tren desaccelera a l’entrada de Sant Feliu és que algú creua les vies, quan ens aturem al túnel de Sants, l’entrada està saturada. Som uns savis en el món del ferrocarril i podríem escriure un llibre d’aventures.

Dimarts passat, Mariano Rajoy va venir acompanyat de la cort ministerial a fer promeses d’inversions. I segons ell, va convocar un acte amb la societat civil catalana per prometre’ns una pluja de milions a les malmeses infraestructures catalanes. No vull parlar de diners. Tothom ja sap que el que promet Rajoy, no es compleix. Vull parlar de les persones a les quals es va dirigir. La Moncloa va situar que les jornades es feien, com he dit, amb la societat civil catalana. Devia ser amb les elits econòmiques d’aquest país. Dels que, us ho ben asseguro, no agafen cap tren de Rodalies cada matí. Ni saben què és fer-se una carmanyola. Dels que no arriben mai tard a la feina perquè els amos són ells. I el president del govern va presentar la seva proposta davant d’aquestes persones. Per què no ho fa davant de la Plataforma Trens Dignes Terres de l’Ebre? O davant de les associacions de veïns i veïnes? O dels sindicats que representen els treballadors que usen Rodalies? Per què els amos de les grans empreses, cambres de comerç i patronals són el país? Són els afectats? La resposta és no. Són damnificats comercials i econòmics. Ho són els seus negocis. Però ells en primera persona, no.

Mariano Rajoy va escollir el públic deliberadament. Perquè ell encara funciona amb els vells esquemes que convencent les elits econòmiques, el poble, mesell, l’hi perdonarà tot

Mariano Rajoy va escollir el públic deliberadament. Perquè ell encara funciona amb els vells esquemes que convencent les elits econòmiques, el poble, mesell, l’hi perdonarà tot. Del que no és conscient és que amb ells no es pacta res. Que ja influeixen poc. Perquè ja no vivim en el despotisme il·lustrat. Per molt que ens diguin que confien en el president del govern o qualsevol altre, nosaltres tenim criteri. Som gent informada. Sabem, perquè ho hem viscut en primera persona, que els incompliments i les mentides formen part ja del panorama polític de l’Estat. Som conscients que si no tenim Corredor Mediterrani, és perquè es neguen a vertebrar el nostre país de nord a sud. I perquè som molt conscients que no és que governin per a nosaltres, sinó que ho fan contra nosaltres. Perquè ens porten travesses de segona mà i les catenàries no s’aguanten. I el retard que portem no els ho perdonarem mai. Jo encara sóc afortunada. Tinc una xarxa de Rodalies a la porta. Però que els ho preguntin a la gent de l’Ebre, o de Montblanc. O als usuaris de mitja distància, un altre gran desastre.

Dilluns serà un altre dia. Si vull arribar al meu lloc de treball a les nou, agafaré un tren abans per assegurar-me la jugada. Quan comenci a aturar-se a l’entrada de Sant Feliu o entre Castellbisbal i el Papiol, pensaré en tots els que van anar a l’acte de Rajoy. Aquells que vivint a Pedralbes o a Sarrià els espera el xofer a la porta. I els agrairé que hagin aplaudit, complaents, Mariano Rajoy. Ja estic més tranquil·la.  Sé que tot s’arreglarà.