Fa uns dies el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, el senyor Miquel Valls, afirmava en una entrevista que en general els joves no volen fer l'esforç de formar-se. Quin absolut menyspreu, el d’aquest senyor cap als joves del nostre país. Una generació —com totes— amb llums i ombres, però que és fantàstica i que afronta les dificultats que gent de l’edat del senyor Miquel Valls els ha imposat. I ho fan amb una maduresa i un esperit de superació digne d’elogi.

A Catalunya tenim 67.000 joves exiliats! I no, com afirmava alguna ministra, no són aventurers. Anar a estudiar o treballar a fora sempre ha de ser una opció, mai l’única sortida que ha tingut bona part d’aquesta generació de joves. Gent que parla idiomes, amb carreres universitàries i màsters o doctorats, nodrint amb la seva formació altres països. Joves que, si no ens espavilem, faran els seus projectes vitals fora. I ja no tornaran.

El 37% del jovent del nostre país està sobrequalificat per a les feines que fan, és a dir: s’ha format!

Però per contextualitzar les paraules del senyor Valls, cal indicar que el 37% del jovent del nostre país està sobrequalificat per a les feines que fan; és a dir: s’ha format! I les ofertes que rep de les empreses d’aquí són per fer feines de poca qualificació, amb salaris baixos i condicions draconianes que, amb prou feines, els permeten sobreviure, quan no, malviure.

Cal que tothom sàpiga que en una generació la taxa d’atur s’ha doblat i la taxa d’emancipació s’ha desplomat (del 32,6% el 2007 al 24,2 el 2016). A aquesta gent jove les seves condicions de vida els van enrere com els crancs i veuen com el passat, malauradament, era un lloc més adient. Avui s’emmirallen en uns pares, mares o avis que sabien que amb el seu esforç es podia anar a millor i ells ja no tenen tan clara aquesta equació.

Sincerament, preferiria veure les elits econòmiques del meu país debatent i fent propostes per capgirar la situació. Voldria que parlessin —amb serietat— de formació dual, de transferència tecnològica entre universitats i sectors productius i sobretot que apostessin per un model productiu basat en l’alt valor afegit —amb R+D+i, amb energies netes, amb infraestructures dignes...—. Preferiria que parlessin d’això i que posessin fre al país de feines temporals i precàries en què ens estem convertint. I sobretot, que deixessin de culpabilitzar la baula més feble de les seves incompetències.

Senyor Miquel Valls, faci menys retrets cap als joves i analitzi què ha fet vostè o què pot fer per garantir-los un futur digne

Senyor Miquel Valls, faci menys retrets cap als joves i analitzi què ha fet vostè o què pot fer per garantir-los un futur digne. Implementin d’una vegada per totes la llei de la formació professional, perquè si no ho fan, hauran d’explicar a tota aquesta generació que per picabaralles internes no s’està duent a terme. O deixin d’especular amb el seu futur afavorint els salaris baixos i la precarietat. Pensin com els podem oferir un habitatge assequible i en condicions i no com els expulsem dels barris i les ciutats. Assegurem-nos que tots els que volen poden anar a la universitat i diguem-los fins a la sacietat que el futur és un lloc confortable i que nosaltres treballem intensament perquè sigui així.

Aquesta segurament és la generació que més s’està esforçant. No em val que diguin que abans als 14 anys ja es treballava. Són excuses de mal pagador. Era i és el nostre deure moral, com a societat, fer que cada generació visqui millor que l’anterior. Som davant una generació amb grans valors com la generositat, la solidaritat i el compromís. Segurament ho fan de formes diferents de les nostres, participant en moviments socials, en associacions, en els milers de “caus” o a través de l’esport o la música. Tractem-los bé. No els menyspreem. Perquè si no, ens acabaran escopint a la cara. I amb raó.