Estupefacta. Així em vaig quedar quan aquesta setmana, Mariano Rajoy, enmig de la roda de premsa de la cimera bilateral Espanya-França, va dir que als catalans se’ns havia de corregir. De fet, durant uns minuts, el president del govern espanyol es va dedicar a deixar-nos perles del nivell "les institucions no poden estar al servei d’una ideologia —l’independentisme— i això s’ha de corregir", o bé d’altres com "no es pot deixar el Govern de la Generalitat en mans d’una força radical i extremista".

De violències n’hi ha de moltes formes. La física, la pitjor, però la verbal pot arribar a fer molt de mal. I aquestes paraules estan carregades de violència i odi. En primer lloc, contra la ciutadania. Fa anys que en aquest país una campanya electoral no havia generat tanta passió i fervor com la darrera. I tanta gent informada. Els catalans i catalanes, el 27 de setembre varen anar a les urnes lliurement, i majoritàriament varen votar Junts pel Sí. Ningú ens va enganyar. Aquesta candidatura, forjada des de la societat civil amb el suport de dos dels partits principals, té com a objectiu primordial la plena sobirania de Catalunya. Les persones que varen votar aquesta opció ho varen fer plenament i absolutament conscients de la papereta que triaven. Igual que els electors que varen optar per altres partits també sabien el perquè o no els votaven. I és evident que Junts pel Sí, com qualsevol altre partit, ve amb les motxilles plenes d’ideologia. I que el president i Govern de la Generalitat, també. Si no, seria una estafa. Com el Partit Popular defensa la seva, d’ideologia. Perquè no voler construir el Corredor Mediterrani, o apujar les pensions només un 0,25%, també és ideologia. Un partit al servei de les elits econòmiques i de la dreta. I suposo que els seus electors els trien a ells conscientment. Junts pel Sí —de moment— segueix el full de ruta traçat en el seu programa electoral. Cremant etapes cap als seus compromisos. I el Partit Popular segueix el seu, de camí. Els seus compromisos sagrats amb la unitat d’Espanya i l’IBEX 35.

El món ha de saber —i el primer, Mariano Rajoy— que als catalans només ens corregeixen les urnes. Ningú més

Dir amb menyspreu que el Govern de la Generalitat està en mans d’una força radical i extremista  també és inacceptable. Suposo que es devia referir a la CUP. Un partit que tampoc no enganya els seus electors. Assembleari i amb una dinàmica diferent de presa de decisions. Sovint enrevessada per a alguns, potser incomprensible pels moments del país. I tampoc no entenc ni comprenc quin problema hi ha perquè se’ls imposi els adjectius de "radicals i extremistes" de forma despectiva per defensar les seves idees. Lícites i legítimes. Un partit anticapitalista i independentista, que els seus electors escullen racionalment. I la CUP representa el que representa, perquè així ho vam decidir lliurement els ciutadans i ciutadanes. Ni més ni menys.

Dir que als catalans se’ns ha de corregir sí que és posar el Govern de l’Estat al servei d’una ideologia, la seva, i el que és pitjor, utilitzar el seu paper per anar en contra de la dels altres. Significa que el senyor Rajoy ens tracta de menors civils. Que només li estan bé els resultats electorals que se situen en el que ell —i bona part de l’statu quo— decideix com la seva zona de confort. Vol dir que la democràcia se cenyeix als seus límits, que imposen ells, evidentment. Que fora del que ells consideren acceptable, no hi ha vida intel·ligent. I que per a ells l’autogovern és un mal menor, que es pot aniquilar —com repeteixen fins a la sacietat— quan i com a ells els plagui.

En qualsevol país normal, tothom estaria censurant les seves paraules. Serien un escàndol democràtic. No puc deixar d’agrair les paraules de Mariano Rajoy. Perquè desemmascaren el seu concepte utilitarista de la democràcia. Perquè el món ha de saber —i el primer, Mariano Rajoy— que als catalans només ens corregeixen les urnes. Ningú més.