Casa nostra, casa vostra. Amb aquest nom es presentava al Teatre Lliure la setmana passada una Plataforma que vol posar actors, actrius, cantants, associacions, sindicats i tota la ciutadania en general al capdavant de la denúncia de la problemàtica dels refugiats. La societat civil del nostre país ha fet un pas endavant. I ens n’hem de sentir orgullosos. I ho han fet per exigir l’acompliment dels drets humans, i posant tot el seu capital públic al servei d’aquesta causa.

Estem obligats a moure’ns. Nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, a través d’ells, hem d’optar per agafar les regnes d’aquesta situació, que ha paralitzat de terror Europa i el món sencer. No se sap massa bé si per incompetència o per por. Ja s'ha escrit molt sobre l’increment de la xenofòbia al vell continent. A la crisi econòmica, social i institucional, ara s'hi ha unit la crisi dels refugiats. Massa reptes per a unes institucions que se saben qüestionades. Però aquesta crisi no els hi podem deixar passar. Si ells abdiquen de les seves responsabilitats, nosaltres no ho podem ni ho hem de fer. Per això cal fer pinya.

Barcelona s'ha de reivindicar i exercir de capital del Mediterrani alçant la veu i fent-se present com a ciutat d'acollida

Barcelona s'ha de reivindicar i exercir de capital del Mediterrani alçant la veu i fent-se present com a ciutat d'acollida. Una ciutat com la nostra que mira el mar no pot girar la vista davant les morts del Mediterrani. I Catalunya ha de ser el país orgullós que sap que el seu destí com a poble va lligat al destí de la seva mar, i de les gents que hi habiten.

No s’hi valen càlculs. Ni mirar-se el melic, amb les nostres crisis. Perquè estem davant d'una tragèdia. Nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, no hem d'entendre de tacticismes. Ni ens presentem ni perdem ni guanyem cada quatre anys a unes eleccions. Però han d’entendre que les hi podem fer perdre. Només hem de pensar en termes d'humanitat. Si ho fem així, ens salvarem. No es tracta de solidaritat. Es tracta de demostrar que quelcom ens queda, de civilització.

La presentació de la campanya va ser un punt de partida. La Plataforma, sota el lema #volemacollir, ja ha anunciat diversos actes de campanya per tot el país que han d’acabar el 18 de febrer a Barcelona, en un concert al Palau Sant Jordi i en una manifestació, la més gran que hi hagi hagut mai en relació amb els drets humans. Gràcies a tots aquells que han fet el pas endavant. Us farem costat. Perquè, com diu la magnífica cançó "Com plora el mar", de Joan Dausà, que ha dedicat a aquesta iniciativa: “l Neptú, impotent abaixa el cap... no entenc aquests humans”.